Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petons. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de novembre del 2020

MITJA VIDA PER UN FESTIVAL

El cos et demana festa, et suplica una alenada d’aire fresc. Necessites un sopar que s’acabi a trenc d’alba i donaries mitja vida per anar a un festival i ballar fins a l’extenuació. 

Fa anys que arrossegues el mateix lament, perquè la maternitat ja ho té, això. Et regala una munió de coses boniques però et priva de les petites dosis de llibertat. No sempre resulta fàcil trobar un moment per sortir i, per si no n’hi havia prou amb els impediments habituals que limitaven aquestes sortides a dues o tres cada any, ara, a més, s’hi ha afegit la pandèmia. 

Amb això del teletreball, només passeges de casa a l’escola i de l’escola a casa. La rutina t’està consumint. Tens sensació de clausura. No portes bé l’aïllament, estàs farta de tanta pantalla i et cal abraçar la teva gent. Et sents i et trobes molt sola. 

I moltes nits, quan t’estires al llit, planeges una nit esbojarrada. Somies que no cal dur mascareta, que t’has pentinat les pestanyes i t’has posat el vestit de les flors. Imagines que veus totes les teves amigues. Que les abraces i les petoneges. Visualitzes que aneu a sopar, que assaboriu aquell vi que desperta els sentits, que et fan riure com mai i que tens ganes de tot menys de tornar a tancar-te a casa. 

I aleshores obres els ulls i sospires perquè, ara com ara, una nit com aquesta seria il·legal.


divendres, 27 de maig del 2016

ELS PETONS

Sóc una fan incondicional dels petons i trobo que no estan prou valorats. Us heu parat a pensar quants tipus de petons hi ha? Heu pensat alguna vegada en totes les funcions que tenen?

N'hi ha que consolen, n'hi ha que encoratgen, n'hi ha que enamoren, n'hi ha que reconforten, n'hi ha que relaxen, n'hi ha que exciten i n'hi ha alguns que no voldries haver de fer mai.

N'hi ha que són dolços i tendres com les criatures. Tenen la particularitat de curar tots els mals i mai arribarem a saber si agraden més als qui els reben o als qui els fan. 


N'hi ha d'amargs i melangiosos. Els que fas a contracor, en una estació de tren, quan t'acomiades d'algú que estimes.

N'hi ha que són tan romàntics i carrinclons que embafen, com els que fas al primer amor un capvespre d'estiu a la platja mentre el sol es pon.

També n'hi ha d'insaborosos. Són els que fem perquè toca, perquè la mare t'obliga a besar la veïna o perquè et presenten algú a la feina.

N'hi ha que són punyents i tristos. Aquests els fas a un bon amic que marxa a l'altra punta del món sense bitllet de tornada.

N'hi ha d'intensos i emocionals. Són els que fas passionalment, amb el cor accelerat i les polsacions a mil, com si el món estigués a punt d'acabar-se.  

N'hi ha que et desenfaden i n'hi ha que et fan molt mal. N'hi ha que els necessites i d'altres que et fan nosa. N'hi ha de divertits perquè fan pessigolles. N'hi ha que punxen, n'hi ha que mullen. I també n'hi ha que són robats, que no t'esperes... i t'encanten!