divendres, 2 de novembre de 2018

TEMPS VITAL

Quina tardor, tu. No recordes cap començament de curs tan intens com aquest. L’atac d’apendicitis –que va acabar amb una intervenció el 18 de setembre– et sembla no res comparat amb tota la resta (total, ja no et ve d’una cicatriu).

El petit s’ha adaptat molt bé a la llar d’infants i això ajuda, però no recordaves la feinada que dona un bebè. És curiós com s’obliden aquestes coses. I t’esgota. T’enamora, però t’esgota. La nena fluctua com la borsa. Un dia està on fire i al següent plora desconsolada. I el gran, que ha començat l’institut, ha crescut de cop però també et dona feina, d’un altre tipus, però feina a capdavall.

Quan tornes en metro de la feina fas esforços per no repassar el que has de fer tan bon punt entris per la porta de casa. No vols estressar-te, però ho fas. Només allò que sigui imprescindible per a demà, et repeteixes. Només l’imprescindible. Però és que a quarts d’onze de la nit és probable que encara hagis de cosir un botó de la bata de la Valèria, rentar a mà la motxilla de l’Hèctor perquè un graciós li ha posat un got amb xocolata calenta dins i marcar amb el nom la muda completa que el menut ha de dur a l’escola bressol l’endemà.

No hi ha manera de tenir la casa en ordre. No saps quan fer la neteja general. La roba se t’amuntega a cabassos en tots els formats possibles: bruta, neta però sense plegar, i plegada a falta de desar als armaris. Genereu més brossa de la que sou capaços de baixar al contenidor i per més viatges al supermercat que feu, sempre fa falta alguna cosa.

Li deus un sopar a la teva germana, que encara no heu celebrat els 40. Hauries d’anar a veure l’àvia més sovint. No has fet cap àlbum de fotos des que va néixer l’Aleix, i d’això ja fa més d’un any. Voldries escriure al blog com a mínim un cop al mes. Has d’anar a la pelu i a depilar-te, i mataries per un massatge que acabi amb les teves contractures.

I més enllà de tot això, necessites temps vital. Temps per xiuxiuejar paraules dolces al petit, que somriu tant que no pot fer-ho més, pobret. Temps per gestionar les emocions intenses de la nena, que et reclama més que mai. Temps perquè el gran t’expliqui coses que només et vol confessar a tu. I temps per seure al sofà quan totes les feres dormen i parlar de tot i de res amb el Marc.