divendres, 27 de maig de 2016

ELS PETONS

Sóc una fan incondicional dels petons i trobo que no estan prou valorats. Us heu parat a pensar quants tipus de petons hi ha? Heu pensat alguna vegada en totes les funcions que tenen?

N'hi ha que consolen, n'hi ha que encoratgen, n'hi ha que enamoren, n'hi ha que reconforten, n'hi ha que relaxen, n'hi ha que exciten i n'hi ha alguns que no voldries haver de fer mai.

N'hi ha que són dolços i tendres com les criatures. Tenen la particularitat de curar tots els mals i mai arribarem a saber si agraden més als qui els reben o als qui els fan. 


N'hi ha d'amargs i melangiosos. Els que fas a contracor, en una estació de tren, quan t'acomiades d'algú que estimes.

N'hi ha que són tan romàntics i carrinclons que embafen, com els que fas al primer amor un capvespre d'estiu a la platja mentre el sol es pon.

També n'hi ha d'insaborosos. Són els que fem perquè toca, perquè la mare t'obliga a besar la veïna o perquè et presenten algú a la feina.

N'hi ha que són punyents i tristos. Aquests els fas a un bon amic que marxa a l'altra punta del món sense bitllet de tornada.

N'hi ha d'intensos i emocionals. Són els que fas passionalment, amb el cor accelerat i les polsacions a mil, com si el món estigués a punt d'acabar-se.  

N'hi ha que et desenfaden i n'hi ha que et fan molt mal. N'hi ha que els necessites i d'altres que et fan nosa. N'hi ha de divertits perquè fan pessigolles. N'hi ha que punxen, n'hi ha que mullen. I també n'hi ha que són robats, que no t'esperes... i t'encanten! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada