dijous, 24 d’abril del 2014

ESPRÉMER LA VIDA

Hi ha moltes maneres de viure la vida. Cadascú tria el seu camí.

La vida es pot viure com qui no vol la cosa, intervenint més aviat poc en els esdeveniments que van succeïnt, deixant-se endur per la inèrcia de la pròpia naturalesa i permetent que la rutina t'arrossegui. És l'anomenat "anar fent". És una actitud conformista.

Però la vida també es pot viure aprofitant cada petit instant de gaudi, provant de canviar les coses que no ens agraden, plantejant-se reptes i lluitant de valent per assolir-los, fent autocrítica quan hem errat, cercant sempre el factor sorpresa, no perdent mai la il·lusió, perseguint amb força els nostres somnis i cuidant permanentment els petits detalls... esforçant-se perquè cada matí llueixi el sol.

Si bé en el primer cas hom aconsegueix passar per aquest món sense gaires complicacions, la felicitat que t'atorga la segona opció és infinitament major.
Jo trio lluitar pel que vull i pel que estimo. Potser el camí requereix més esforç, però la gratitud que experimentes no té preu.

diumenge, 20 d’abril del 2014

LES SUPER TIETES

Trobo que la figura de la tieta està molt poc valorada.
Moltes tietes, i en especial la que inspira aquest post al meu blog, tenen un vàlua incalculable i ningú no en parla mai. No hi ha un "Dia de la tieta", no tenen gaires privilegis, cap cantautor els escriu cançons... En realitat, se les anomena poc, oi?
Avui he passat el dia amb la meva tieta Núria. Si bé és cert que en tinc més, de tietes, i que totes elles són fantàstiques, la Núria és especial.
Bàsicament perquè SEMPRE HI ÉS.
Hi és quan la necessito perquè em cuidi el més preuat que tinc. Només em cal fer una trucada, escriure-li un mail o enviar-li un whatsapp. Fins i tot si la faig venir a casa un diumenge al matí molt aviat perquè jo pugui anar a fer una col·laboració a la ràdio i també si és un dia feiner i ella se l'ha de demanar de festa.
També hi és quan li proposo d'anar totes dues amb els pirulos al teatre, al cinema o a sentir contes. Encara que ella, tan bé com jo, sàpiga que l'experiència pot esdevenir realment esgotadora.
I, per descomptat, hi és quan trobem un foradet per estar soles i fer un cafè o unes birres i ens expliquem totes les grans i petites coses que ens fan felices i les que ens preocupen.
Fa molts anys que em fa companyia. COMPANYIA en majúscules. No m'ha fallat mai, no m'ha traït mai i no m'ha deixat mai de banda. Compartim bestieses i foteses, secrets i confidències.
GRÀCIES, NÚRIA! Espero ser, algun dia, tan bona tieta com ho ets tu!