A PROPÒSIT DE LES PETITES-GRANS COSES

Aquest matí, de camí a la feina, no sé com ni per què, m'he posat a pensar en el que jo anomeno les «petites-grans coses». Com he escrit en alguna ocasió, són les que, en definitiva, ens donen la felicitat. Pensava en com n'és, d'important, en el dia a dia, saber-les identificar i valorar.

Tots en tenim, d'aquestes "perles" tan gratificants. Parlo de coses que no són materials, que no costen diners ni suposen cap esforç però, no obstant, tenen un gran pes en l'estat anímic d'una persona. De fet, en aquells dies grisos en què aparentment tot surt malament, si ho vols, pots fer marxar la boira. Només es tracta de pensar en alguna cosa que et faci sentir bé i realitzar-la.

Durant el trajecte, m'he proposat fer un top five de les coses que a mi em proporcionen un major benestar. Les que més m'agrada fer, aquelles que em fan sentir feliç. Abans que es posés verd el semàfor, les havia identificat. La llista m'ha sortit rodada:

En primer lloc: fer petons i que me'n facin. És la meva debilitat...

En segon lloc: riure. Riure molt. I, si pot ser, aconseguir arrencar somriures als altres.

En tercer lloc: enraonar, parlar, garlar, conversar, xerrar, comunicar... En definitiva, explicar coses.

Després, naturalment: escriure. 

I per últim: ajudar.

Cadascú té les seves petites-grans coses! Només cal identificar-les i valorar-les. 

LA MÀGIA D'ARKANDÚ

Aquests dies, a casa, hi ha una nova banda sonora original. Es diu Arkandú i m’encanta.

Un vespre, a l’hora de sopar, els meus fills van preguntar si podien posar l’últim CD del Club Súper 3. Evidentment, els vaig dir que sí. La música és cultura i la cultura és llibertat.  Vaig aprofitar per escoltar amb atenció les lletres de tots els temes que ells, entre cullerada i cullerada, cantaven enfervorits. Algunes ja les havia sentit alguna vegada a la tele perquè, de tota la programació infantil que s’emet actualment, els petits de la casa trien sempre el Súper 3 (cosa que els agraeixo profundament).

El primer que vaig constatar és que els meus pirulos tenen molt bon gust. El disc sona realment bé. «Totes les cançons les ha fet el Marc Parrot», em va dir el gran, mentre fullejava el llibret del CD. Em va cridar l’atenció com de diferent és l’Arkandú de la resta de música que habitualment es fa per al públic infantil! Instrumentalment, no té res a envejar a un disc produït per a públic adult i les lletres són originals i molt boniques. El secret de l'èxit és que el Súper 3 tracta els nens i les nenes com el que realment són: personetes curioses, espavilades, amb molt sentit de l’humor i amb ganes d’aprendre coses noves i descobrir com funciona el món.

Si mai heu vist els esquetxos que el canal emet regularment de La Família del Súper 3, sabreu que transmeten valors i, alhora, són divertits, enginyosos i amb el toc just de fantasia. Les cançons del disc són un reflex d’aquest esperit.  Hi tenen cabuda temes com ara l’amistat, el treball en equip o la diversitat, que conviuen amb aspectes tan quotidians com els Petits desastres, els Monstres microscòpics o el valor de conèixer moltes llengües (It’s amazing). I tot plegat impregnat d’Arkandú, «la màgia que depèn de tu».

Felicito totes les persones que, d’una manera o altra, estan involucrades en la creació de La Família del Súper 3 i, per extensió, en l'elaboració del disc o el muntatge de la Festa que aconsegueix que, cada any, Monjuïc s'ompli a vessar de famílies.

Gràcies per tractar els infants com el que són: intel·ligents i sensibles.