T’atures de cop. És exactament l’olor que feia a l’habitació de l’apartament que els avis tenien a Segur de Calafell, en les nits de més calor, quan apujaves una mica la persiana esperant que entrés un bri d’aire fresc.
Tornes a aquell dormitori quadrat de parets estucades. Tens l’Anna profundament adormida al llit del costat. Parla mentre somia, però tu no entens res del que diu. La flaire de les gofres i les crepes acabades de fer es barreja amb el xivarri de les famílies que devoren delícies a preus prohibitius. Treus el nas tímidament per la finestra. La terrassa de l’establiment et queda ben bé a sota i observes les taules plenes i l’anar i venir de gent que s’endú un gelat per emportar, fins que deixes de suar i, mica en mica, et va entrant la son i t'estires a dormir.
Aquella olor te n’ha recordat d’altres. I, no saps com, tornes a ensumar les pipes Churruca que cruspien la mama i l’àvia mentre miraven MacGyver. A tu la sèrie t’agradava però preferies mil vegades més Corrupción en Miami, perquè, com deia la mama, el Don Johnson estava deuntapanymoja. L'olor de la la baralla de cartes de l’avi, que feia solitaris mentre menjava un Negrito; la de l’arròs fred amb tonyina, tomàquet i maionesa que només sap fer l’àvia; la que feia la mama quan s'havia arreglat per anar als caballitus, i la de la xurreria on compràvem les patates fregides abans d’agafar el tren per tornar a Barcelona.
Són les olors dels estius més feliços.
