dissabte, 19 de maig del 2012

EN EL PITJOR MOMENT!

Quan es van començar a comercialitzar, els mòbils ens servien principalment per estar localitzables i, de tant en tant, per explicar-li la vida a la teva millor amiga mentre feies unes braves i una canya a la terrasseta de la plaça.


D'un temps ençà -no pas gaire, per molt habituats que n'estiguem ara i ens sembli que sempre ha estat així- als mòbils els hem atribuït mil i una funcions.
Els emprem per connectar-nos a les xarxes socials i aprofitem els viatges en transport públic per actualitzar el nostre "estat" al Facebook o per bromejar una mica amb els nostres seguidors del Twitter. L'utilitzem per fer fotografies i per consultar el temps d'espera d'un autobús quan som a la parada. Rebem i enviem els correus electrònics i xategem amb amics i familiars, encara que els haguem de veure d'aquí a una estona. L'usem per estar informats i com a reproductor de música. Podem gravar vídeos i editar-los. Els fem servir per posar uns dibuixos animats als petits de la casa quan sortim a dinar al restaurant perquè no s'avorreixin a la sobretaula, i hi consultem la previsió del temps, fem la compra per internet o una partida al "Tres en ratlla". Total... és de franc, oi?
Abans sorties de casa i comprovaves que duies la cartera i les claus. Ara, en primer lloc, t'assegures que duus el telèfon i, després, si de cas, ja comprovaràs que has agafat les claus ni els diners.
Avui dia, molts de nosaltres no sabríem viure sense el nostre smartphone i tot s'esdevé plàcidament mentre tenim la bateria del mòbil carregada.
Per evitar una catàstrofe, procurem tenir més d'un carregador a casa, en deixem també un a la feina, tenim el carregador del cotxe i un que es connecta a través de l'USB.
Però hi ha un dia en què, per estrany que pugui semblar, la bateria s'acaba i el mòbil s'apaga. I això sempre succeeix en el pitjor moment: quan publicaves una foto brutal al Twitter, quan enviaves un mail crucial o quan esperaves el whatsapp que et canviaria la vida!
Aleshores, primer t'empipes molt i després et queda aquella cara de mig frustació i mig desfici, a parts iguals. Tanmateix, transcorreguts uns minuts, et sents, en realitat, alliberada! Sí! Poder desar el mòbil a la bossa, oblidar-te'n, i dedicar-te a la vida real, a la vida en 3D, a la vida que s'olora i es palpa, és certament un autèntic respir.


2 comentaris:

  1. Vaja, quin tema més interessant. Hauré d'escriure ràpid perquè tinc poca bateria. Per cert, editar vídeos? Caram noia, però tu quin mòbil tens? ;-) Tens tota la raó: nosaltres portem smartphones però cada cop estem més 'atontadets'. Ahir dinava amb una amiga i just seure li vaig dir...un moment que silencio el mòbil i va i em diu que no cal. És que ja no tenim ni 45 minuts de llibertat? Bé, no m'enrotllo més que com t'he dit abans no em queda gaire ba




































































































    Aquesta broma colaria si no fos perquè després d'escriure 'ba' se suposa que haig d'haver premut el botó Publicar. ;-)

    Salutacions i bona feina.

    PS: T'has plantejat escriure una columna fixa i vendre la idea a un diari?

    ResponElimina
  2. Jajajajajaja!!! XD
    Moltes gràcies!!!
    En primer lloc, per fer-me riure.
    En segon lloc, per llegir-me. Pensa que una escriu per pur plaer, però sempre pensant que els textos els llegirà algú i, amb sort, potser aquest algú gaudirà de la lectura i tot.
    Per últim, gràcies per fer públic que t'ha agradat.

    PS: Una columna d'opinió a un diari és el somni de qualsevol comunicador, oi? :-)

    ResponElimina