dimecres, 26 d’octubre de 2011

LES PETITES GRANS COSES

Com més gran em faig, més m'adono de la importància de les petites coses. Són "aquelles petites coses", com diria Serrat, i que jo anomeno les petites GRANS coses, les que fan que valgui la pena viure.
La complicitat d'una amiga quan més la necessites, sense que et calgui avisar-la.
Una conversa dilatada amb l'àvia, si fa dies que la no veus.
Un sopar que no esperes, preparat amb tendresa per la teva parella.
Les paraules de suport i ànim de la teva mare quan has tingut un dia nefast.
El petó enèrgic dels teus fills a la sortida de l'escola.
La llista seria infinita i hom podria opinar que són coses prescindibles, accessòries... No obstant, la diferència entre ser feliç o no rau justament en aquests detalls. Quan et sents estimat, la lògica dels esdeveniments se simplifica. Quan perceps que et valoren, les possibilitats d'èxit davant d'un repte es multipliquen exponencialment. A més, és un peix que es mossega la cua, perquè com més afecte respires, més fàcil és regalar-ne. Aleshores, quan ets tu qui delecta els altres amb un d'aquests instants de comfort, la satsifacció és encara major.
Reflexionar sobre la importància d'aquestes petites GRANS coses i en la necessitat de preservar-les, em fa sospitar que, potser, de vegades no les he valorat prou.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord! De vegades li donem massa importància a esdeveniments, a fets diaris que en realitat no són tan rellevants, i en canvi aquestes GRANS coses les deixem passar sense valorar-les. No sé quant em durarà aquesta consciència, però com a mínim avui, les penso valorar!

    ResponElimina