Entres al blog i rellegeixes les darreres entrades. Hi ha tant dolor en els últims escrits, que te'n fas creus. L'última dècada ha estat devastadora a tots els nivells. Has col·leccionat dols i surfejat diversos tsunamis. Ets patològicament resilient perquè has resistit i persistit, sense perdre de vista, ni un sol segon, que la vida és bonica i que pot ser preciosíssima.
I aquest Nadal, que es preveia tan trist i tan gelat, es va tornant cada dia més dolç i estimulant. Tornes a somriure d'orella a orella i encares el 2026 amb una il·lusió que ja no recordaves ni que existia. Ets capaç d'espantar tots els fantasmes que t'han perseguit durant anys i camines amb el pas ferm i el cap ben alt. Les petites coses li donen sentit a tot, la música et fa volar i la pluja ja no t'arronsa. Tornes a ser la Pati que somia en gran i s'entusiasma per tot.
I estàs fascinada perquè enguany no et caldrà suplicar, una vegada més, que l'any que ve no sigui amarg. No et farà falta demanar-ho, esperar-ho o desitjar-ho, perquè saps que no ho serà. Per fi tens la certesa que tot el que ha de venir serà bo i que aviat tindràs molts més motius per riure que no pas per plorar. Ara saps ho podràs tot i que res ni ningú podrà apagar les teves ganes irrefrenables de viure, de ser feliç i de fer feliços els teus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada