divendres, 29 de juny del 2012

ELS IMPRESCINDIBLES

Tots en tenim algun, d'imprescindible.
Si ets afortunat, la vida te'n regalarà més d'un.
Si ets desgraciat, en el pitjor dels casos, no t'adonaràs que els tenies fins que els hagis perdut.
Però aquest vespre no permetré que el pessimisme envaeixi aquest espai. Avui em referiré als imprescindibles amb nom i cognoms. A aquells éssers, sense els quals, ja no concebríem la nostra existència.
Els teus imprescindibles no necessiten que els expliquis que estàs amoïnat perquè, només de sentir el to del teu "hola" quan despenges el telèfon, són capaços d'endevinar-te l'estat d'ànim. Perquè només mirant-te als ulls saben si has assolit l'èxit o hi ha algun neguit que et crema a les entranyes, per insignificant que sigui.
Es commouen amb el teu dolor i s'emocionen pel teu goig.
S'encomanen tant del teu entusiasme, que les teves victòries els fan més il·lusió i tot que les pròpies!
S'afligeixen tant amb el teu dolor, que el turment és, fins i tot, major per a ells que no pas per a tu.
Saben el que et fereix i el que et violenta. Coneixen bé els teus gustos i les teves manies. T'intueixen el pensament i troben les paraules justes en el moment adequat.
A més, no et cal ni avisar-los quan els necessites... Perquè, senzillament, hi són: pacients, amatents, perennes. Disposats eternament a fer-te somriure.

Tenir a la vora els teus imprescindibles equival a ser feliç. Però esdevenir tu l'imprescindible d'algú i poder ser-hi, sempre, és infinitament millor. ;-)

2 comentaris:

  1. Tu en dius imprescindibles, jo en dic amics. 'Amic', segons l'enciclopèdia 'Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú' o 'Que té afecció per algú o per alguna cosa'. Per més que llegeixo les dues definicions, no em satisfan. Em manca molt de significat i significant.
    Pot ser un membre de la teva família, un germà, un cosí, un tiet... Difícilment ho serà un pare o una mare per molt que tots dos us hi esforceu. Com dic habitualment, els amics es trien, però la família no.
    Un imprescindible, faré servir el teu terme, és aquell que no només hi és en el bons moments, sinó que apareix, sense trucar-lo, quan van maldades. Un imprescindible és aquell a qui li confies el més preuat que tens. Un imprescindible és aquell que independentment del temps que fa que el coneguis, s’ha fet tan important que ja no recordes com era la teva vida abans de conèixer-lo. Un imprescindible és aquell que sap, sense dir-li o tot i amagar-li, que alguna cosa no va bé, i a qui tens ganes d'explicar-li de seguida totes les coses bones que et passen.
    En definitiva, un imprescindible és una persona que t’entén i a qui entens d’una manera tal que podries ser tu mateix si poguessis viure altres vides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Exactament!
      Pel teu comentari intueixo tres coses: que la vida t'ha obsequiat amb GRANS imprescindibles, que te'ls estimes amb bogeria i que segur que tu també n'ets, d'imprescindible!
      ;-)

      Elimina