diumenge, 8 de juliol de 2012

VIURE EN HARMONIA

Devia tenir cinc o sis anys quan el meu oncle es va comprar una samarreta que hi deia: Sans la musique, la vie serait une erreur. Li vaig preguntar què volia dir. Em va traduir la frase al català. Aleshores, petita com era, ni tant sols sabia que la cita era de Friedrich W. Nietzsche, i tampoc no vaig acabar de comprendre el significat ple de la sentència en qüestió.


Amb el temps, però, m'he adonat que la música ens acompanya permanentment. Que cada moment crucial de les nostres vides el podem vincular a una cançó, que cada triomf assolit té una melodia concreta i que cada tragèdia plorada té la seva pròpia banda sonora.
La música magnifica les passions, cura les ferides i alleugereix els mals de cap. A més, és absolutament internacional. Tant hi fa que vagi acompanyada de lletra i que aquesta estigui escrita en un idioma que no és el teu, la  taral·larejaràs igualment.
Com Nietzsche, d'altres artistes i filòsofs s'han desfet en elogis envers la música: el compositor Franz Liszt assegurava que, "en realitat, ve a ser com el cor de la vida"; Ludwig van Beethoven afirmava que la música constituïa "una revelació més alta que cap filosofia", i segons Hegel "seria el llenguatge de la filosofia si poguéssim pensar amb les oïdes en comptes de fer-ho amb paraules".
Sigui com sigui, la vida seria impensable sense música. Imagineu una pel·lícula o un espot de publicitat sense banda sonora? Concebríeu una història d'amor sense melodia?
Recordo que la meva mare, a casa, sempre cantava mentre feinejava. Jo també ho faig. Quan sóc a casa canto mentre cuino, mentre planxo, mentre endreço, i... sí, a la dutxa també! I quan sóc al carrer, si vaig sola, acostumo a escoltar música. Perquè m'encanta, em fa vibrar, treu el millor de mi i em fa viure en harmonia.
Realment, sense la música, la vida seria un error!

2 comentaris:

  1. La música seria un error sense algú a qui dedicar-la. T'mo. http://www.youtube.com/watch?v=qWiyoScCNy4

    ResponElimina
  2. Córrer o pedalar al gimnàs, preparar l'esmorzar pels nens, conduir el cotxe, treballar o simplement escriure.... La llista de coses que acostumo a fer mentre escolto música és llarga, fins a l'infinit i més enllà. Només hi ha un moment en què no puc sentir música. Es tracta d'un moment que, paradoxalment, m'encanta, m'allibera de les possibles tensions i em relaxa amb la mateixa efectivitat que escoltar les meves cançons favorites: conduir en moto. Ara que no ens sent ningú et confesaré un secret. Quan vaig a dues rodes, per motius obvis, no porto auriculars....però malgrat això hi ha música dins del meu casc. Canto. Canto de pena...però dins del casc no em sent ningú. Canto. De vegades en silenci, de vegades fluixet i de vegades com si m'hi anés la vida en el volum. Canto, i canto tant que un dia estava tan animat fent-ho que picava amb els peus al terra per seguir el ritme. Hauries d'haver vist la cara dels dos urbanos que em van fer baixar de la moto i treure'm el casc perquè veient el meu 'zapateado' sospitaven que portava auriculars posats i música a tota castanya.
    Mentre escric aquest comentari sona això http://www.youtube.com/watch?v=c8jgw3dLBFo&feature=related
    i ho sento: podria seguir escrivint hores i hores....però he començat a cantar i a picar el teclat amb els dits...seguint el ritme :-)

    ResponElimina