dimarts, 17 de gener de 2012

LA MAGNITUD DE L'ORDRE

Més enllà de les manies que cadascú pugui tenir en relació amb l'ordre de les seves coses i la disposició regular d'aquestes -que no deixa de ser simptomàtic-, aquest matí pensava en la rellevància que té l'ordre en les vides de tots nosaltres.
Fixeu-vos, per exemple, en l'ordre alfabètic, ¿quantes vegades no hauríem desitjat anomenar-nos Yzaguirre quan la professora de llatí decidia fer un examen oral sorpresa i, òbviament, començava pel primer de la llista? El mateix succeeix quan se'ns diu, d'algun lloc on ens interessa anar, que "l'aforament és limitat i l'accés es farà per estricte ordre d'arribada", ¿quantes puntades de peu no hauríem donat a algú que se'ns intenta colar?
Per no parlar de les ordres en tant que manaments o prescripcions que cal obeir (o no). ¿Us heu parat a pensar en quantes ordres obeïm (o desobeïm) al dia? Ens llevem quan sona el despertador, portem les criatures a l'escola, anem a treballar, paguem tots els rebuts i tots els impostos, aparquem només allà on està permès, no passem si el semàfor està vermell, romanem en silenci a les biblioteques, respectem el descans veïnal… La llista seria infinita i moltes de les "prescripcions" podrien ser revisades. Però, a l'hora de la veritat, tots passem per la pedra. A títol personal, al·lego que ho faig per un tema de civisme i perquè, endreçada com sóc, crec que viure en ordre és viure millor. Ara bé, potser els que estan al capdavant de les institucions polítiques haurien de fer el mateix i posar una mica d'ordre en tots els sentits, començant pels corruptes i acabant pels estafadors, sense descuidar-se d'analitzar si tots ells són on són pels seus mèrits professionals.
Mentrestant, jo em replantejaré algunes de les ordres que dono als meus fills, perquè hi he estat pensant i tinc la sensació que de vegades m'excedeixo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada