Acaba de marxar la llum a casa, és un quart de deu del vespre i avui a les 22h fan el partit del Barça. Com ara feia temps que no passava, no recordo on tinc les llanternes, si és que n’hi ha alguna pel pis. Remeno, sense èxit, alguns calaixos de la cuina i del rebedor amb l’objectiu de trobar-ne. Però és inútil. D’espelmes sí n’hi ha! Fantàstic! Tanmateix, en una casa on no s’hi fuma, ara el problema serà trobar un encenedor. Mentre busco -naturalment a les fosques- alguna cosa que em permeti encendre una o dues espelmes, els menuts de la casa es neguitegen. Se m’acut que el millor serà posar dormir la més petita. Total, per aclucar els ulls, la foscor ja li anirà bé. Hi ha una variable que se m’escapa: la nena sempre pren llet calenta abans de ficar-se al bressol. Quan reclama el biberó, m’adono que no puc escalfar res. No tenir electricitat equival a no poder fer servir el microones ni la placa d’inducció. Li explico que avui no hi ha llet que valgui i, com és de bon conformar, acata aquesta circumstància sense rondinar.
A totes aquestes, ja hem localitzat un encenedor que ens servirà per dilucidar el problema. Més que res, perquè ara el veiem més clar: no tenim llum i no podrem veure el partit.
És hora de posar a dormir el gran. Gràcies a una tablet, el pare de la criatura li pot llegir El Mago de Oz en versió e-book. A mi se m’acut que també aprofitaré l’estona per llegir, però no recordava que a la claror de les espelmes només s’hi pot veure bé a les pel·lícules. Millor serà posar-me a escriure. Vaig fins el portàtil i comprovo amb satisfacció que té la bateria a mitges. Suposo que em donarà temps! Sense pensar-hi, intento entrar al blog però, és clar, no tenir llum equival, també, a no disposar d’internet. Cap problema, sóc una dona de recursos. Obro un document de word i començo a escriure “Acaba de marxar la llum”. Tot just he teclejat la frase quan són les 21:55h i, com per art de màgia, torna la llum. Just a temps!
Malauradament, abans que pugui decidir si continuo escrivint o no, marxa de nou. Així fins a set cops, i tots ells amb l'acompanyament musical d'un reguitzell de sons i sorollets produïts pels aparells elèctrics que tenim a casa i que s’engeguen i s’apaguen una i una altra vegada. Veure el partit ja no entra dins els meus plans. La situació és esperpèntica i decideixo que em faré un cafè si és que l’anar i venir de l’energia elèctrica m’ho permet. Mentre escalfo la cafetera, recordo que avui és l’anomenat “Dia del Planeta” (en que s’insta els ciutadans a reduir tant com puguin el consum elèctric) i que a partir del mes vinent la factura de la llum s’apujarà un 7%. Reflexionant sobre tot això, el pis es torna a quedar a les fosques.
Crec que el millor serà posar-me a dormir com han fet les criatures...