dissabte, 13 de juny de 2020

LA MEVA NENA

"No fas cara d'anar de part", va sentenciar el ginecòleg que estava de guàrdia. "Que no?, ja veuràs com sí". Després d'una exploració  —i suposo que per no sentir-me més—, el doctor em va posar les corretges, em va monitoritzar i se'n va anar a dormir. Durant tota la nit, jo vaig anar fent feina amb l'ajuda de les llevadores, contracció va, contracció ve. Quan va tornar el ginecòleg, va mirar les gràfiques i va dir: "Doncs sí que tens contraccions i són de manual, però, noia, no dilates gens, ens tocarà fer una cesària".

Ara que estàs a punt de fer 10 anys, t'explicaré que vas néixer a les 8:35 h d'un 23 de juny i et revelaré que el teu ha estat el part més bonic dels tres perquè et vaig poder veure sortir. Aquesta sort li dec a un anestesiòleg meravellós que, després de consultar-m'ho, va retirar aquella cortineta verda que posen —justament per evitar que vegis com et tallen, t'obren i et cusen— i em va deixar mirar en el precís moment que abandonaves el cau que t'havia guarit durant 40 setmanes exactes.

Havia somiat aquell moment durant tot l'embaràs i el recordo com si fos avui. Per fi et veia la carona, per fi obries els ulls a un món que t'esperava amb els braços ben oberts. I totes les pors que tenia com a mare, perquè em pensava que no et podria estimar tant com havia estimat l'Hèctor al néixer, es van esvair. Aquell dia vaig aprendre que amb cada nou fill, i a mesura que us feu grans, l'amor es multiplica de forma exponencial. Vas ser un regal en tota regla i em vas obsequiar amb la millor revetlla de Sant Joan del món, sense petards eixordadors i sense ensurts.

Ets preciosa per dins i per fora. Intensa i explosiva, una mica Drama Queen, però tan dolça, carinyosa i generosa que fer-te mal hauria d'estar prohibit per llei. Tens les idees clares i les defenses a peu i a cavall. Ets més llesta que la fam i tens una sensibilitat que esparvera. Ets organitzada, constant i molt treballadora, i has demostrat ser tan versàtil que crec de veritat que podràs fer tot allò que et proposis a la vida. A més, irradies felicitat pels quatre costats i ets divertida i bromista. Tens la mesura justa de mala llet i et desenfades, perdones i oblides tan fàcilment com ta mare. Ets la millor filla del món. I ho dic així, sense embuts. Perquè l'ets, com ho són també els teus germans. No com jo, que l'he cagat moltes més vegades de les que mereixes —per més que tu proclamis a tort i a dret que tens la millor mare del món—. En la meva defensa, et confessaré que ho he fet tan bé com he sabut i he pogut en cada moment.

Estic tan orgullosa de tu que no puc estar-ho més. I m'emociona que estiguis a punt de fer 10 anys, i tu estàs tan il·lusionada amb aquesta nova fita que seria massa injust que no me n'alegrés. Però el temps ha passat tan depressa que m'entristeix pensar que creixeràs i algun dia deixaràs de ser la meva nena. I ja sé que és llei de vida i que t'has d'anar fent gran, però no puc evitar sentir nostàlgia. I desitjo amb totes les meves forces que en puguis celebrar cent més, i li suplico a la vida que em permeti ser al teu costat com més temps millor, bufant les espelmes i admirant-te cada dia una mica més. Perquè com ja et vaig dir una vegada ningú em fa riure tan com tu i ja no sabria viure si no és al teu costat.



Cap comentari:

Publica un comentari