divendres, 17 de juny de 2016

UN JUNY PER RECORDAR

El mes de juny és sempre complicat. El festival de final de curs dels nens es converteix en una petita apocalipsi perquè a l'escola tenen per costum disfressar-los de coses molt estranyes amb roba, calçat i complements dels colors que no estan mai de moda i no trobes enlloc. A més, cal comprar velcro adhesiu, cinta de doble cara, goma eva, feltre i qui sap què més per elaborar la disfressa en qüestió a partir d'unes instruccions que no són mai clares i que susciten controvèrsia al xat grupal de whatsapp de les mares (de les mares, sí, perquè els pares són més llestos i se'n desentenen). Saps que l'aventura acabarà amb una odissea per totes les botigues del barri, un parell de tardes de manualitats i la sensació que la disfressa no ha quedat prou bé.

A això cal sumar-li la cerca d'un casal d'estiu que agradi a totes les criatures de la casa perquè el do de la ubiqüitat encara no el tens i que puguis pagar tu, és clar. Per si fos poc, també per aquestes dates, t'afanyes a fer totes gestions relacionades amb la possible escapada a la muntanya que necessites, ni que sigui d'una setmana. Has de decidir les dates ja, consensuar la destinació i buscar l'allotjament, com a mínim, si no vols quedar-te a casa tot l'agost.

A més, al juny celebren els anys la menudeta de la casa i l'home de la teva vida. Decideixes muntar la festa més bonica del món per la nena, escriure-li una postal gegant plena de cors de colors, i dediques hores i hores a pensar un regal que la fascini. Per a ell, t'assegures que el Dia D podràs dur-li l'esmorzar al llit i dedicar-li la tarda sencera, i t'inventes una sortida de cap de setmana sense nens i amb tots els ingredients per a fer-lo feliç.

El mes de juny avança i no encara no tens cap regal ni has organitzat res perquè, per si no en tenies prou, hi has afegit un extra: el curs d'escriure per pensar de l'Eva Piquer, aquesta comunicadora de petites-grans coses que capitaneja la revista Catorze i que et té el cor robat. Encara queden places lliures. O ara o mai, penses el dia que veus l'anunci al seu Facebook. I resulta que sí, que segurament era el pitjor mes que podies triar per a fer-lo, sobretot per la manca de temps i per d'altres complicacions que no venen al cas. Però hi vas el primer dia i t'enamores del curs i dels textos de tots. Rius i plores fent els deures. Penses per escriure i escrius per pensar. I repenses cada paraula que escrius i que saps que llegiràs davant d'un grup de lletraferits que estan tan motivats com tu. I, quan l'acabes, t'adones que és gràcies al curs que recordaràs aquest juny.

4 comentaris:

  1. certament, ha sigut un mes de juny diferent i sera memorable per el que hem viscut i escrit al taller i per la gent amb qui ens hem lligat a traves de les paraules. Gracies per compartir amb tanta generositat.

    ResponElimina