Heus aquí que avui el diari ARA publica un reportatge que va molt en la
línia del meu post
al blog d’ahir titulat No és un camí de roses, però el vull gaudir, en
què jo acabava dient: «...i no vull estar justificant-me a cada moment perquè
hagi decidit criar-los sense autoritarisme despòtic i, per descomptat, sense
violència verbal ni física».
En els últims anys, he hagut de sentir infinitat de vegades,
i per boca de tot tipus de persones, coses com: «un bon clatellot a temps és la
solució a molts problemes», «a aquest nen li fa falta una bona bufetada!», «hauries de demostrar als teus fills qui mana aquí» o «sempre s’ha pegat
als infants i ningú no s’ha mort», entre moltes d'altres bajanades més.
Per als que hagueu fet afirmacions d’aquests tipus i també per als que les hagueu sentit, us interessarà saber que dues especialistes consultades per a l'elaboració del reportatge estan
rotundament d’acord amb mi en el fet que la violència física contra els nens no deixa
de ser un abús de poder intolerable i que hi ha solucions molt més efectives per
corregir actituds inapropiades.
Les expertes María Jesús Comellas i Sílvia
Blanch -que són doctores en Psicologia i tenen una extensa trajectòria professional i investigadora- asseguren taxativament que «el càstig físic pot inhibir una conducta de
l’infant, però en cap cas és efectiu per transmetre valors, i genera por i desconfiança», «que s’han fet molts estudis sobre la matèria en els últims 20 anys i no n’hi
ha cap que digui que una bufetada tingui efectes positius en el menor. Pegar no
farà que n’aprengui, perquè després del cop sentirà ràbia i tristesa» i que «qualsevol
manifestació de violència física és sempre una pèrdua de papers i, si s’exerceix
contra un infant, és una mostra d’incompetència i és totalment inacceptable».
I, si esteu subscrits al rotatiu, podeu llegir els articles als següents enllaços:
Totalment d'acord.
ResponElimina