dijous, 8 d’agost de 2013

TEMPESTES D'ESTIU

M'agraden les tempestes d'estiu.
Són breus i de seguida escampen, però refresquen, s'enduen la pols, minimitzen la pol·lució i renoven l'aire.
Em recorden a aquell tipus de plor que, malgrat sentir-te bé, de vegades necessites descarregar.
Que una persona que estimes estigui lluny, fa mal, i aquesta ferida et pot fer vessar moltes llàgrimes. 
Tant hi fa si se'n va anar fa massa anys, si s'ha traslladat a l'altra punta del món, si ha marxat uns dies o si se separa de tu només unes hores. L'absència dol.
Tanmateix, si l'estimes de veres, ets capaç de sentir-la a la vora encara que no la tinguis realment amb tu.

Per crua i difícil que ens resulti l'enyorança té, com tot, la seva vessant positiva: ens fa valorar més i millor la falta que ens fan aquestes persones. 
És quan no hi són que t'adones que tu ets el que ets gràcies a ells, i enyorant-los els apropes a tu. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada