dissabte, 13 d’abril de 2013

EL PES DEL DUBTE

Prendre decisions no és fàcil.
I quan no es tracta d'una qüestió de pa sucat amb oli, sinó d'aquelles tries que probablement marcaran un abans i un després en la teva vida, encara ho és menys.
Davant d'un mar de dubtes només se t'acut demanar l'opinió dels més propers.
Explicar la situació una i una altra vegada i escoltar el que la resta opinen sobre el tema, t'ajuda a alleugerir l'angoixa. A més, parlar-ne et fa ampliar la perspectiva i acumules arguments que al final t'ajudaran a escollir. Tanmateix, a banda d'aquests beneficis, l'opció de preguntar té un risc: a més persones consultades, més diversitat d'opinions.
Altra vegada el neguit, altra vegada més dubtes, altra vegada sentir-se com si fossis al capdamunt d'un gratacels i estiguessis a punt de caure al buit.
És d'aquells moments en què imagines el teu caparró per dins i el visualitzes traient fum, a tota màquina.


Entre tota la gent consultada... a qui se suposa què hauries de fer-li cas?
A qui més t'estimes?
A qui ja tingui experiència en assumptes similars?
Al més agosarat?
Al més conservador?
A qui en sap més?

Aquesta tarda hi pensava.
He arribat a la conclusió que, després d'escoltar totes les veus, l'única opció possible, i la que a la llarga et benefiaciarà més, és decidir per tu mateixa.
La decisió l'has de prendre tu. Per diversos motius: en primer lloc, perquè la intuïció d'un mateix no s'ha de menystenir; en segon lloc, perquè "qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa", i per últim perquè si t'equivoques, t'equivoques tu, i t'estalvies enfadar-te amb ningú.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada