dimarts, 16 d’octubre de 2012

EL MILLOR REGAL

Quan et regalen quelcom que has desitjat amb força i que has esperat durant molt de temps, la il·lusió és tan gran que el pessigolleig a l’estomac perdura durant molts dies. Avui fa justament un any que el Vix em va fer el millor regal possible: donar forma al blog Pati Difusa i convertir en una realitat el que fins aleshores havia estat un anhel.
Com a bon company meu de viatge, ell sap que una de les meves grans passions és explicar coses. Així de senzill i així d'immens. A mi em fa feliç descriure el que veig, el que sento, el que percebo... De fet, diria que necessito fer-ho.
Quan tenia 12 anys, una amiga de l’escola em va regalar el que seria el primer de molts diaris personals que durant anys he anat escrivint a mà. En tots ells hi he explicat secrets inconfessables, alguna por, somnis prohibits i moments de plenitud màxima. Fins i tot, damunt els seus fulls de paper hi he plorat fins a fer córrer la tinta de la ploma amb què els escric.
Amb un altre grau d’intimitat, al Pati Difusa també m’hi he despullat, m’he mostrat tal i com sóc i he expressat sense embuts el rebuig envers certs aspectes de la societat i l’admiració cap a allò que em sembla lloable.
Recordo les primeres ratlles que vaig publicar al blog. Estava nerviosa... Suposo que prenia consciència que aquelles paraules que anava picant una darrera de l’altra serien publicades i, de retruc, llegides per algú que potser ni tant sols sabria qui sóc jo. Se’m va fer estrany que em llegissin tantes persones. I em va sorprendre que tants amics, parents, saludats i fins i tot desconeguts comentessin els meus textos a les xarxes socials o al mateix blog. Aquest feed-back em va acabar de seduïr. Vosaltres, els lectors, heu acabat de donar sentit al Pati Difusa i m'heu fet viure instants fantàstics.
Tot això demostra el que jo sempre dic: el millor regal no és el més car, ni el més gran, ni el més original... El millor regal és el que et fa brillar els ulls quan el veus i el que et dibuixa un somriure difícil d'esborrar.
El Vix, ahir, novament, després d'un any, em va tornar a fer el millor regal que em podia fer: compilar en un llibre enquadernat tots i cadscun dels posts, des del 16/10/11 fins a l'últim article. Vaig estar hores passant les pàgines del llibre, rellegint articles que ni recordava que havia escrit, i la brillantor dels ulls i l'etern somriure encara no se m'han esborrat...


GRÀCIES, Víctor. Per tot.

8 comentaris:

  1. Gràcies a tu per haver-me escollit...

    ResponElimina
  2. Este Vix es un sol! Gracias por regalarnos tus palabras. Da gusto leerte, chavala! Y no es amor de padrineta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que da realmente gusto es tener amigas como tú. Te quiero hasta el infinito y más allá, y lo sabes! :-)

      Elimina
  3. Aquest Vix és massa!!!, quin regal més especial i bonic.

    Pati, gràcies per escriure tan i tan bé, i fer-nos tenir moments plens d'emocions.
    Quan arribes a casa cansat de tot el dia, deprés de sopar i quan ja ho tens tot recollit, engegues l'ordinador i... sorpresa!!! la Pati ha escrit al blog; moments molt especials que et fan carregar piles i ser feliç. Montsegalà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per tenir confiança cega en mi i els meus escrits, per ser fan incondicional i fer-me saber que llegir-me et fa sentir bé. Moltes gràcies, Montse. Al món hi fan falta més persones meravelloses com tu.

      Elimina
  4. Escrius amb el cor i es nota que tens qui el manté bategant intensament. Gràcies per compartir coses bones i felicitats per tenir gent de primera al teu voltant i saber apreciar-ho com cal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí que escric amb el cor. Ho tinc fàcil: només explico les coses que em passen, que observo... No m'he d'inventar res, ni de falsejar res. Tant sols converteixo en paraules els sentiments i les sensacions que experimento. Gràcies a tu, LeBlog, per llegir-me de tant en tant!

      Elimina