diumenge, 22 de juliol de 2012

DEMANA UN DESIG I BUFA!

Avui he celebrat, per avançat, el meu aniversari. Ho he fet en petit comitè. Amb la persona que és amb mi, incondicionalment, des del precís instant en què ens van gestar els nostres pares i que cada dia 2 d'agost té exactament el mateix motiu de celebració que jo. Tenir una germana bessona converteix el natalici en doblement especial. L'apuntes a l'agenda i hi poses aniversari de l'Annushkita (i meu!), com si pogués oblidar-me'n! Fer anys a l'estiu té coses bones, però també en té de dolentes: no sempre tens la família i els amics a la vora. Per aquest motiu, la trobada era avui.



La meva il·lusió per fer anys, malgrat vagi passant el temps, és la mateixa de quan era menuda. Sento aquells nervis a la panxa, aquell pessigolleig que m'acompanya els dies previs i, sobretot, el dia abans quan està a punt d'arribar la mitjanit.
No he entès mai que les persones s'entristeixin o s'enfadin quan toca bufar les espelmes. No hi ha res millor que anar sumant anys. El problema seria no poder-ho fer! Però encara hi ha una cosa que em fa més gràcia: les persones que se'n resten. És ridícul! Qui prefereix retrocedir en comptes d'avançar? És incongruent.
Com que a mi l'aniversari sí m'agrada, procuro festejar-lo tant com puc.
Avui amb l'Anna hem dinat, el mateix dia 2 soparé amb el meu home i bufaré les espelmes amb l'ajuda dels meus petits tresors, i abans de vacances hauré commemorat l'assenyalada data amb els amics: que si un cafè, que si un berenar, que si us convido a casa a fer un pica-pica...
És l'excusa ideal per trobar-te amb les persones que no tens facilitat de veure durant la resta de l'any. I és un dia per contestar trucades, llegir centenars missatges a FB, rebre els WhatsApps de tots els amics, i que et cusin a Tweets els coneguts i saludats.
L'aniversari és el "teu" dia. I et recorda que fa "x" anys vas respirar per primera vegada, que vas obrir els ulls i vas iniciar el camí que t'ha dut fins on ets.

2 comentaris:

  1. Anava a escriure una de les meves habituals parrafades, però no puc...perquè....ssshisssssssstt....que no s'enteri ningú però acabo de fer 40 juliols!!!!! I ha estat posar-me al PC i que els meus 3 imprescindibles vinguessin per darrere amb un sorollós FELICITAAAATS!!!!

    Vaig a obrir regalituuuuuuuuuussss!!!!

    PS: Per cert, totalment d'acord, el que mola és fer-ser vell!!! ;-)

    ResponElimina
  2. Com sempre Patrícia totalment d'acord amb tot!!!. A mí també em passa el mateix amb la meva germana. A més el nostre aniversari també és a finals de juliol per tant també tenim a molts amics de vacances i de vegades no el podem celebrar tant com voldriem. M'encanta fer anys !!! mil petonets!!!! La Segalà

    ResponElimina