dilluns, 27 de febrer de 2012

LA RUTINA, UN VALOR AFEGIT

Quan tot va bé, quan tot flueix, quan les coses esdevenen sense problemes, no ens adonem de la magnitud de la normalitat. De seguida ens acostumem a que les coses rutllin i ens habituem ràpidament a un dia a dia sense entrebancs. Ens hi acostumem tant, que no valorem el fet que tot vagi avançant amb regularitat.
És la condició humana: ens familiaritzem amb allò que funciona i donem per fet que sempre ha de ser així.
El problema arriba quan falla alguna petita peça de tot l'entrellat que constitueix el nostre dia a dia. No cal que el destorb sigui majúscul, una variació de la rutina, encara que sigui insignificant, acostuma a provocar-nos un desànim que segurament no és proporcional amb el fet en si mateix.
És aleshores quan donem valor a la rutina. És quan perilla aquesta normalitat que ens adonem del pes, sobretot qualitatitu, que té en les nostres vides.
I cada vegada que em passa tinc la sensació que no he sabut valorar la normalitat que precedia aquest moment.
A veure si en aquesta ocasió, quan tot torni al seu lloc, sabré apreciar el poder de la rutina.

2 comentaris: