dilluns, 17 de febrer de 2014

RAFEL BISQUERRA: «L’estrès, l’ansietat i la violència són manifestacions de l’analfabetisme emocional»


Quan arribo al seu despatx em rep amb un somriure generós. La seva mirada és, en el sentit estricte de la paraula, transparent. El color blau cel dels seus ulls sintonitza amb la lluminositat del matí. Havia tingut l’oportunitat de veure’l en alguna entrevista a la televisió, però en persona encara resulta més afable, més amable, més planer. Fa vint anys que centra la seva recerca en l’educació emocional i ha publicat nombrosos llibres sobre la matèria. L’últim, Cuestiones de bienestar (Síntesis, 2013), acaba de sortir del forn per combatre la concepció unilateral que sovint es té del benestar, com una qüestió únicament econòmica, i demostrar que hi ha molts i diversos tipus de benestar.

Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona i director de màsters i postgraus en aquesta universitat. Fundador i primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), i fundador de la Fundació per a l'Educació Emocional, actualment treballa preparant el Congrés Internacional d’Educació Emocional que tindrà lloc a la UB del 4 al 6 d’abril.



- La recerca de la felicitat ha estat present en el decurs de la història i queda palès fent un cop d’ull als principals corrents filosòfics. Tots volem ser feliços i sentir-nos bé. ¿Hi ha algun elixir màgic per aconseguir-ho, és una missió impossible o és quelcom que cal treballar amb esforç i bona predisposició?
No hi ha elixir màgic. Però tampoc és una missió impossible. És una qüestió emocional que depèn de les actituds, de la voluntat i del que fem. Cadascú construeix el seu propi benestar (o malestar), encara que sovint no en siguem conscients. I amb això contribuïm al benestar (o malestar) social.

- El benestar veu mermat per circumstàncies adverses com ara malalties, l’atur o la mort d’éssers estimats… ¿Com es pot lluitar contra el desànim que et provoca tot això?
Sempre hi ha motius de sobra pel malestar. Sempre ha estat així. Sobretot en situacions summament adverses, el més fàcil és caure en el desànim i la negativitat. El que és realment heroic és decidir adoptar una actitud positiva davant la vida que ens obri la porta al benestar. No es gens fàcil; però és possible. És una qüestió de voluntat, d’actitud, de consciència i de regulació emocional. D’alguna manera implica anar contracorrent. Però val la pena.

- Assegura que existeixen diversos tipus de benestar: el material, el físic, el social, l’emocional, el professional i el de les organitzacions. Es poden treballar per separat? Quin hauríem de prioritzar? La consecució d’un tipus de benestar et porta a l’altre?
Sí que es poden treballar per separat i, de fet, es fa així en moltes situacions.  Tal com s’exposa en el llibre Cuestiones sobre bienestar hi ha moltes persones i organitzacions que només es preocupen del benestar material. Ara bé, si volem créixer com a persones amb tota la complexitat i integritat que això suposa, cal un desenvolupament harmònic i equilibrat de tots els tipus de benestar. Cal que la taula estigui equilibrada; no hiperdesenvolupada d’una pota i curta de les altres. És important treballar pel benestar global, tant personal com social. Cal desenvolupar persones i organitzacions orientades al benestar global; no únicament per assolir el benestar material, sinó també el benestar emocional. Hi ha una gran interacció entre els distints tipus de benestar. Però sovint no en som conscients i ens centrem exclusivament en el benestar material, la qual cosa produeix desequilibris que poden derivar en ansietat, estrès, depressió, consum de drogues, violència, etc., que són manifestacions de l’analfabetisme emocional, que no fa més que produir malestar.

- En les mateixes condicions, un individu pot sentir-se feliç i un altre, en canvi, viure angoixat. Quin pes hi té la subjectivitat en qualsevol dels tipus de benestar?
L’autèntic benestar és eminentment subjectiu. En les mateixes situacions una persona podrà gaudir d’un cert benestar i en un altre individu predominarà el malestar. Això depèn de les valoracions que en fem de la realitat que ens envolta. Tal com va dir el filòsof grec Epictet, no estem pertorbats pels fets en sí, sinó per la forma que tenim de valorar-los i viure’ls. Precisament perquè l’autèntic benestar és subjectiu i emocional, depèn en gran mesura d’un mateix, de les pròpies actituds i de la voluntat.

- Es pot treballar el benestar dels infants? Podem educar-los emocionalment perquè en el futur siguin adults més feliços?
Hi ha investigacions que s’encaminen en aquesta direcció. No en el sentit de donar-los-ho tot fet, ni molt menys. Es tracta de demostrar-los que es pot ser més feliç implicant-se amb entusiasme en projectes que ens apassionen que no pas amb una actitud passiva. És una manera de comprendre que el benestar no és una cosa fàcil, sinó que requereix esforç. És com descobrir que si un té fred té ganes de posar-se a la vora el foc per escalfar-se; però en realitat, és qui s’esforça en acumular la llenya  i encendre el foc perquè els demés es puguin escalfar el que millor es treu el fred de sobre.

- El benestar s’encomana?
El contagi emocional és una realitat: les emocions s’encomanen. Tot ens hem trobat amb persones amb les quals, després de deu minuts de parlar-hi, tenim la sensació que som un globus punxat amb una agulla i ens quedem sense energies. Tanmateix, de vegades et trobes amb persones que et transmeten energia positiva i entusiasme i al cap d’una estona d’estar amb elles sembla com si haguessis rebut un “xute” d’energia i tens ganes de repetir. També hi ha determinats contextos (per exemple reunions de treball) on sembla que hi ha un clima emocional tòxic on no t’atreveixes a dir res perquè saps que diguis el que diguis hi haurà algú que et llançarà l’artilleria pesada a sobre i et deixarà planxat. En canvi, a vegades es pot generar un clima emocional positiu on ens sentim còmodes per expressar-nos, per compartir i per estimular la creativitat grupal. El repte que tenim és distingir de quins contextos ens volem deixar contagiar i de quins, no. I sobretot, quins climes emocionals ens proposem contribuir a contagiar i quins no. D’això en depèn en gran mesura el benestar personal i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada