dimarts, 10 de setembre de 2013

A LA RECERCA D'UN TEMPS PERDUT

Hi ha sabors, colors i olors que tenen la capacitat d’evocar-nos records del passat i fer-nos-els reviure intensament. Ho sabeu molt bé aquells que coneixeu la sèrie de novel·les que l’escriptor francès Marcel Proust va escriure a principis del segle passat sota el nom de A la recerca del temps perdut. En el primer dels set volums, el protagonista de la novel·la suca una magdalena a la tassa de te i, amb la primera mossegada, li venen a la ment incomptables records viscuts.

En certs moments a la vida, sense saber ben bé per què, necessites recuperar l’essència de temps passats, precises tornar una mica enrere i rememorar algunes experiències viscudes. Unes vegades t’hi empeny la nostàlgia, d’altres, la voluntat d’entendre els fets que van succeir o de corroborar que van ser verídics. En qualsevol cas, sigui quin sigui el motiu que et motiva a reviure moments del passat, una manera d’aconseguir-ho és tornant a llocs que hagin marcat significativament el rumb de la teva existència.

Avui m’he escapat a fer un cafè a un indret especial. Feia setmanes que no hi anava. Gairebé n’havia oblidat l’olor, els seus colors característics, el gust del cafè que hi serveixen, les mirades còmplices dels qui hi treballen, la remor de fons del trànsit escolant-se a l’interior del local i tants altres detalls, que de seguida m’han evocat instants meravellosos. Un a un, he anat revivint infinitat de moments fantàstics plens de mirades en silenci que ho diuen tot, de paraules pronunciades amb molts nervis i de decisions importants que van ser preses allí.

Ha estat una explosió magnífica de sentiments!

La meva petita aventura a la recerca d’un temps perdut ha valgut molt la pena.

.

1 comentari:

  1. Genial! ara mateix m'has fet reviure moments fantàstics. Gràcies Pati

    ResponElimina