dijous, 8 de març de 2012

UNA GRAN DONA

Aquest matí m'he llevat amb un no sé què, amb una melangia enquistada al pit que me l'oprimeix. I és que
avui és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i quan penso en dones treballadores, inevitablement, la recordo a ella.
Va nèixer a principis dels 50, enmig d'una Espanya franquista i en blanc i negre. Va ser la gran de 4 germans i l'única nena de la casa. Diuen que, encara dins la panxa de la seva mare, el cor li bategava tan fort que el metge va dir que el nadó seria nen. Era forta, sí, i valenta. Tenia una ment brillant i un esperit inquiet. D'adolescent, ballava al ritme dels Beatles i s'enamorava amb les cançons d'un Serrat gairebé tan jove com ella. Era d'aquelles dones amb caràcter, que es rebel·lava si convenia i que lluitava pel que estimava. Vital, entusiasta, visceral i cerebral alhora, exigent, calculadora i perfeccionista.


Es va matricular a Arquitectura i abans de llicenciar-se ja havia marxat de casa dels pares, encara "menor d'edat" en aquella època. El projecte final de carrera el va fer un parell de mesos abans que l'Anna i jo nasquéssim i es va deixar la pell per donar-nos la millor infància possible. Ens va mostrar el valor de l'esforç, la importància de la perseverança, la magnitud de la lleialtat i la bellesa de la vida. Ens va ensenyar a pensar i a trobar el millor camí. Ens va escoltar sempre i ens va demostrar que, si de veritat ho vols, tot és possible.
Ens va estimar més que a res, a canvi de res.
Va viure poc més de 50 anys però ho va fer amb una intensitat envejable, envoltada de grans amics i traient tot el suc a cada petit gran instant.
Hi ha molts dies, com ara avui, que tinc la necessitat imperiosa de recordar-la, de plorar-la a llàgrima viva, de sentir-la, de rememorar-la, de dibuixar-la amb paraules... I és que com deia ella: "madre sólo hay una, y a ti te encontré en la calle".   

5 comentaris:

  1. Recordar la mare perduda, enyorada, i volguda és el millor homenatge que se li pot fer. Emocionant!!!

    ResponElimina
  2. Pati, el teu escrit m'ha emocionat. Jo que la vaig conèixer, no en vaig gaudir tot el que hagués pogut, i m'has fet pensar en el que ens vam perdre les dues.
    Núria-tieta

    ResponElimina
  3. Montse Segalà Novell8 de març de 2012 a les 20:07

    Quina meravella, Patrícia!!!. La teva MARE estic segura que estaria molt orgullosa de tu. Ara ho entenc tot; amb una Mami així entenc perquè et fas estimar tant i ets tan i tan afectuosa i dolça... és el seu treball i el seu esforç fet realitat. Un petó.

    ResponElimina
  4. Quina sort que tens d'haver tingut una mare així. I quina sort va tenir ella de tenir una filla com tu.
    Un escrit emocionant. El millor homenatge a una mare i a una dona treballadora.

    ResponElimina
  5. Está tan orgullosa de ti...Seguro! Nos miran desde arriba, Pati, y seguramente, se descojonan. Te quiero mucho. La padrineta que ya vuelve!

    ResponElimina