dissabte, 5 de novembre de 2011

EL DESENCÍS

D'entre tots els sentiments desagradables que he experimentat en el decurs de la meva vida, el que més em trasbalsa és la decepció.
M'afligeix més que la tristor, em pertorba més que la desgràcia, em fereix més que la ràbia, i m'atordeix més que el dolor.
El desengany que em produeix un desencís és superior a les meves forces.
A diferència del dolor, que sempre s'acaba curant; o la desgràcia, que tard o d'hora s'oblida; molt lluny de la ràbia, que s'esvaeix depressa, i de la tristor, que se'n va quan la plores, la decepció sempre roman.
Probablement, el que diferencia la decepció de la resta és el fet que perquè algú et pugui decebre, necessàriament, ha de tenir un lligam molt estret amb tu.
Et pot traïr un desconegut, et pot insultar un vianant pel carrer, o et pot ferir un veí.
Però només té el poder de decebre't un ésser estimat, algú en qui confies, algú a qui admires, algú a qui estimes.... Els que et deceben són, justament, els que penses que mai no ho farien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada