CERTES MANIES

No sóc una persona maniàtica, almenys no m'hi considero. Però tinc certes manies. Poc rellevants, gens trascendentals.
Segurament, la que ocuparia el primer lloc en una classificació de més a menys important és la puntualitat. Sempre arribo a l'hora acordada. I si mai se'm compliquen les coses i faig tard a algun lloc, ho passo malament. Contràriament al que podria semblar, no filo prim davant el retard dels altres. En aquest sentit, sóc menys tolerant i em preocupa més la pròpia puntualitat que no pas l'aliena. Tinc una amiga que arriba sistemàticament tard, de manera que jo ja sé que si hem quedat a les sis, no li veuré el pèl fins a un quart de set, amb sort! Intento, doncs, sense èxit, mentalitzar-me per no ser al lloc de la cita fins a les 18h15 però m'és del tot impossible. No sóc impuntual ni espressament!
Tampoc suporto la xuleria. Em repugna la gent que es creu millor que la resta. Em fan fàstic les persones prepotents i cregudes, que ens miren per damunt de l'espatlla, com perdonant-nos la vida.
Una altra mania que tinc és que no puc amb les visites inesperades! No per falta d'hospitalitat, ans al contrari, em considero una bona amfitriona i gaudeixo molt convidant a casa les persones que m'estimo. Però, quan inesperadament ve algú, m'atabalo. Suposo que és perquè sóc extremament organitzada, força quadriculada i un pèl rígida. Aleshores, si es presenten a casa i jo no ho tenia previst, em poso nerviosa, no puc evitar-ho.
Deixar les coses a mitges m'inquieta especialment. Quan començo quelcom, necessàriament, he d'acabar-ho.
Les etiquetes de la roba són un altre problema. Bé, de fet, deixen de ser-ho quan, abans de posar-me qualsevol peça de roba per primera vegada, les tallo. Per petita que sigui l'etiqueta, per suau que sigui el teixit de què està feta, sempre acaben a les escombraries.
Quan em llevo només puc esmorzar dolç, prenc el cafè sense sucre i la xocolata m'agrada sense llet.
Ben mirat... Potser sí que sóc una mica maniàtica!