L'àvia avui n'ha fet 98 i s'ha tornat quedar sense festa. Estava moixa perquè la pandèmia ens ha obligat, una altra vegada, a ajornar la trobada que fèiem tradicionalment per celebrar el seu aniversari i que reunia tot els seus fills, néts i besnéts. Li dol perquè diu que potser no arriba als 99.
És bonica per dins i per fora. L'àvia que tothom voldria tenir. Té el cap clar, el cor calent, l'ànima lliure i els principis intactes. Estima la família més que a la pròpia vida i n'ha passat de tants colors que m'atreviria a dir que ja ho sap tot.
Sempre li dic que és immortal, i riu, però necessito que ho sigui. Perquè fa molts anys que em fa de mare suplent. I m'asserena, m'aconsella i m'acompanya. Perquè quan tinc un problema i m'enfado amb el món despenjo el telèfon i marco el seu número i perquè si tinc una bona notícia sempre li explico en primícia.
Aquesta festa que avui no ha pogut ser es farà. Ja li he dit. I serà sonada.