Riure, xerrar, fer petons, escriure i anar al teatre. Aquestes són les cinc coses que més m'agraden del món i podria viure d'això i prou. Si hi afegim un platet de formatge de cabra, una copa de Montsant negre i una presa de xocolata sense llet, la cosa es posa interessant. També estarien el top deu escoltar els meus hits, moure l'esquelet com si s'acabés el món i fer veure que canto bé. Una migdiada al sofà, amb una pel·lícula que saps que hauràs de tornar a veure perquè abans del minut deu ja clapaves, arrodoneix el que jo anomeno la felicitat suprema.
El 2025 vull aprofitar cada bona estona amb els meus, amb el que sí que hi són, i vull converses infinites i petons a tort i a dret. Vull rialles i somriures, i cantar i ballar fins a esgotar-me. I vull robar-li al temps més hores per escriure i per anar al teatre. Necessito riure molt més i no plorar tant. I si han de brollar llàgrimes que siguin d'emoció. Em fa falta girar full a un any amb massa pèrdues i convertir els dols en records que no m'esmicolin l'ànima.
Vull un any que no sigui tan amarg com el que deixo enrere.
