T'adones de fins a quin punt necessites escriure per
viure quan et ve un pensament al cap i el trobes tan bonic que t'imagines
començant un text així.
Fa dies que no escrius, penses. Fa massa temps. Però la vida
no et dona de si. Cada final de curs ja és una mica una caòtic. Però
aquest any, amb una criatura nova i la mudança pel mig, et sembla que
moriràs.
Mentre els paletes i el Marc treballen a marxes forçades
perquè en vint dies la casa sigui habitable, a tu et toca empaquetar la vida
de cinc persones i amuntegues desenes de caixes a tots els racons d'un piset
que ara et sembla més petit que mai. "Aprofita per llençar coses",
t'aconsellen tots, "que ja ho faig, sense parar", repliques. Tant és, has tirat, regalat i dut al punt verd del barri més coses de les que
pensaves que tenies i, tot i això, acumules capses a dotzenes fent columnes tan altes
com tu al passadís, al rebedor, al costat de la terrassa i a totes les
habitacions. Estàs per demanar al president de l'escala si pots anar posant
algun moble desmuntat al portal de la finca.
De nit, les estones que el petit no et deixa dormir, te les
passes fent llistes del que encara està per fer. De dia, repasses aquell excel pretensiós que havies fet al març i et desesperes perquè no estàs complint, ni de bon tros,
els terminis que t'havies fixat.
Saps que no podràs celebrar els 40 del Marc i ets
conscient que a la Valèria li fas la festa perquè no tens més remei. Amb 8 anys,
a veure qui li explica que no pots dur-la una hora i mitja a fer un taller de rebosteria
amb els amics. La teva germana et pregunta que què faràs per Sant Joan i que si
aniràs al sopar que han organitzat (justament també aquest mes) totes les
amigues del cole. I tu, que no estàs per festes, només tens ganes que arribi el
juliol i et repeteixes una i una altra vegada que ja queda menys, que ja queda
menys, que ja queda menys.
Escrius això mentre esperes que et toqui el torn a una
seu de districte de l'ajuntament i ja no recordes quin era el pensament bonic
que havia de començar el text. Tant se val. Escriure una mica t’ha servit per mitigar l’estrès i ara et sembla que aquest juny tampoc fa tanta
pujada.