Quan arribo
al seu despatx em rep amb un somriure generós. La seva mirada és, en el sentit
estricte de la paraula, transparent. El color blau cel dels seus ulls sintonitza amb
la lluminositat del matí. Havia tingut l’oportunitat de veure’l en alguna
entrevista a la televisió, però en persona encara resulta més afable, més
amable, més planer. Fa vint anys que centra la seva recerca en l’educació
emocional i ha publicat nombrosos llibres sobre la matèria. L’últim, Cuestiones de bienestar (Síntesis,
2013), acaba de sortir del forn per combatre la concepció unilateral que
sovint es té del benestar, com una qüestió únicament econòmica, i demostrar que
hi ha molts i diversos tipus de benestar.
Rafael Bisquerra Alzina és
catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de
Barcelona i director de màsters i postgraus en aquesta universitat. Fundador i
primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), i
fundador de la Fundació
per a l'Educació Emocional, actualment treballa preparant el Congrés Internacional
d’Educació Emocional que tindrà lloc a la
UB del 4 al 6 d’abril.
- La recerca de la felicitat ha estat present
en el decurs de la història i queda palès fent un cop d’ull als principals
corrents filosòfics. Tots volem ser feliços i sentir-nos bé. ¿Hi ha algun
elixir màgic per aconseguir-ho, és una missió impossible o és quelcom que cal
treballar amb esforç i bona predisposició?
No hi ha
elixir màgic. Però tampoc és una missió impossible. És una qüestió emocional
que depèn de les actituds, de la voluntat i del que fem. Cadascú construeix el seu
propi benestar (o malestar), encara que sovint no en siguem conscients. I amb
això contribuïm al benestar (o malestar) social.
- El benestar veu mermat per circumstàncies
adverses com ara malalties, l’atur o la mort d’éssers estimats… ¿Com es pot
lluitar contra el desànim que et provoca tot això?
Sempre
hi ha motius de sobra pel malestar. Sempre ha estat així. Sobretot en
situacions summament adverses, el més fàcil és caure en el desànim i la
negativitat. El que és realment heroic és decidir adoptar una actitud positiva
davant la vida que ens obri la porta al benestar. No es gens fàcil; però és
possible. És una qüestió de voluntat, d’actitud, de consciència i de regulació
emocional. D’alguna manera implica anar contracorrent. Però val la pena.
- Assegura que existeixen diversos tipus
de benestar: el material, el físic, el social, l’emocional, el professional i
el de les organitzacions. Es poden treballar per separat? Quin hauríem de
prioritzar? La consecució d’un tipus de benestar et porta a l’altre?
Sí que
es poden treballar per separat i, de fet, es fa així en moltes situacions. Tal com s’exposa en el llibre Cuestiones sobre bienestar hi ha moltes
persones i organitzacions que només es preocupen del benestar material. Ara bé,
si volem créixer com a persones amb tota la complexitat i integritat que això
suposa, cal un desenvolupament harmònic i equilibrat de tots els tipus de
benestar. Cal que la taula estigui equilibrada; no hiperdesenvolupada d’una
pota i curta de les altres. És important treballar pel benestar global, tant
personal com social. Cal desenvolupar persones i organitzacions orientades al
benestar global; no únicament per assolir el benestar material, sinó també el
benestar emocional. Hi ha una gran interacció entre els distints tipus de benestar.
Però sovint no en som conscients i ens centrem exclusivament en el benestar
material, la qual cosa produeix desequilibris que poden derivar en ansietat,
estrès, depressió, consum de drogues, violència, etc., que són manifestacions
de l’analfabetisme emocional, que no fa més que produir malestar.
- En les mateixes condicions, un individu
pot sentir-se feliç i un altre, en canvi, viure angoixat. Quin pes hi té la
subjectivitat en qualsevol dels tipus de benestar?
L’autèntic
benestar és eminentment subjectiu. En les mateixes situacions una persona podrà
gaudir d’un cert benestar i en un altre individu predominarà el malestar. Això
depèn de les valoracions que en fem de la realitat que ens envolta. Tal com va
dir el filòsof grec Epictet, no estem pertorbats pels fets en sí, sinó per la
forma que tenim de valorar-los i viure’ls. Precisament perquè l’autèntic
benestar és subjectiu i emocional, depèn en gran mesura d’un mateix, de les
pròpies actituds i de la voluntat.
- Es pot treballar el benestar dels infants?
Podem educar-los emocionalment perquè en el futur siguin adults més feliços?
Hi ha
investigacions que s’encaminen en aquesta direcció. No en el sentit de donar-los-ho
tot fet, ni molt menys. Es tracta de demostrar-los que es pot ser més feliç
implicant-se amb entusiasme en projectes que ens apassionen que no pas amb una
actitud passiva. És una manera de comprendre que el benestar no és una cosa
fàcil, sinó que requereix esforç. És com descobrir que si un té fred té ganes
de posar-se a la vora el foc per escalfar-se; però en realitat, és qui s’esforça
en acumular la llenya i encendre el foc perquè
els demés es puguin escalfar el que millor es treu el fred de sobre.
- El benestar s’encomana?
El
contagi emocional és una realitat: les emocions s’encomanen. Tot ens hem trobat
amb persones amb les quals, després de deu minuts de parlar-hi, tenim la
sensació que som un globus punxat amb una agulla i ens quedem sense energies. Tanmateix,
de vegades et trobes amb persones que et transmeten energia positiva i entusiasme
i al cap d’una estona d’estar amb elles sembla com si haguessis rebut un “xute”
d’energia i tens ganes de repetir. També hi ha determinats contextos (per
exemple reunions de treball) on sembla que hi ha un clima emocional tòxic on no
t’atreveixes a dir res perquè saps que diguis el que diguis hi haurà algú que
et llançarà l’artilleria pesada a sobre i et deixarà planxat. En canvi, a
vegades es pot generar un clima emocional positiu on ens sentim còmodes per
expressar-nos, per compartir i per estimular la creativitat grupal. El repte
que tenim és distingir de quins contextos ens volem deixar contagiar i de
quins, no. I sobretot, quins climes emocionals ens proposem contribuir a
contagiar i quins no. D’això en depèn en gran mesura el benestar personal i social.