dissabte, 23 de desembre del 2017

SI ELS REIS MAGS EXISTISSIN

Si els Reis Mags existissin, els demanaria una tarda amb tu i m'hi quedaria per sempre.

Durant la primera mitja hora no diria res. M'asseuria a la teva falda i m'arrauliria dins teu. Respiraria al compàs que marquessis i deixaria brollar totes les llàgrimes que fa temps que m'empasso.

Després t'explicaria que aquest està essent un hivern estrany. Que tinc fred. Que tinc son. Que et necessito com mai. Et posaria al dia de tot el que ha passat al país. Et diria que ens han apallissat i humiliat, que han ficat gent honrada a la presó i que el president i bona part del govern ha hagut de marxar a Bèlgica. I tu posaries el crit al cel i et cagaries en la mare que els va parir a tots.

Més tard, prepararia cafè amb llet, t'abraçaria de nou i ploraria una mica més. És que em fas molta falta, carai, i ara venen festes i jo no en tinc cap ganes. Tinc molt fred aquest desembre, i molta son, mama. I em fot que no coneguis els pirulos. Que ara ja són tres, i hauries de veure'ls junts! Els grans adoren al petit i ell es deixa estimar. Els fa unes rialles que sembla que els conegui de veres.

T'explicaria que els còlics em tenen fregida, i que els dies que el Marc fa el torn de tarda me les veig i me les desitjo per poder fer el sopar a les feres, i acabo carregant el petit a la motxilla i preparant qualsevol cosa senzilla. Et confessaria que els miro i moro d'amor, però que ja no tinc l'energia dels 28 o dels 31 i que quan arribo al llit estic baldada. Em queixaria una mica més i tu em demanaries que no plorés tant.

Em preguntaries per l'Anna i pel Mateo, i et diria que em fan molt feliç. El nen és preciós i pallasso com ell sol. Després parlaríem de l'àvia. Saps que m'ha promès que, si quan es mor et pot trobar, m'ho farà saber d'alguna manera? Jo penso que no podrà. Perquè, sinó, com és que tu no has donat senyals de vida? Bé, de vida, de mort, o del que sigui, algun senyal i prou.

Potser és cert el que diu l'Hèctor: que quan et mors, et mors i punt. Però m'agradaria pensar que no, que en realitat no estàs tan lluny, i que si els Reis Mags existissin em regalarien una tarda amb tu i jo m'hi quedaria per sempre.

dimarts, 12 de desembre del 2017

QUAN L'AMOR ES TRIPLICA

Fa un mes i mig que no tens temps de res i vas deixant coses a mitges. El fil és a l'agulla però el botó de dalt de la bata del gran fa tres dies que espera ser cosit. Has començat diverses vegades (sense èxit) a endreçar l'armari de roba de la nena perquè necessites fer-hi espai. Les postals de nadal per fi estan fetes però tems que escriure les adreces als sobres i posar-hi els segells es converteixi en missió impossible. No truques l'àvia des de la setmana passada. Hauries d'anar gestionant els regals de Reis. Has de passar al PC les fotos del mòbil. Tens les amigues abandonades. I trobes molt a faltar llegir el Catorze.

La teoria és que el nadó tindrà gana cada tres hores, però a la pràctica vas amb un pit fora tot el dia. Et recomanen que s'acostumi a dormir al bressol, però ell és molt més de braços, com ho eren els seus germans. La roba bruta s'amuntega al cubell perquè no hi ha forma humana de trobar temps per posar tantes rentadores ni d'evitar canviar-lo mitja dotzena de vegades al dia: quan no es taca de pipí, s'embruta de caca i, sinó, regurgita llet. La pols s'acumula als prestatges i la meitat dels dies els llits es queden per fer.

No pots programar res, has perdut el control de la puntualitat i la teva capacitat d'organització està sota mínims. No hi ha res garantit i cada dia és una aventura. Te n'havies oblidat, de tot això. Tampoc recordaves com pesa la son permanent ni de fins a quin punt compungeix i neguiteja el seu plor.

I, malgrat tot, ets la dona més feliç del món perquè, amb tres fills, el temps es divideix però l'amor es triplica, i ara passaries totes les hores del món observant el respirar plàcid i la mirada neta d'aquest minúscul trosset de tu.