LA MÀGIA D'ARKANDÚ

Aquests dies, a casa, hi ha una nova banda sonora original. Es diu Arkandú i m’encanta.

Un vespre, a l’hora de sopar, els meus fills van preguntar si podien posar l’últim CD del Club Súper 3. Evidentment, els vaig dir que sí. La música és cultura i la cultura és llibertat.  Vaig aprofitar per escoltar amb atenció les lletres de tots els temes que ells, entre cullerada i cullerada, cantaven enfervorits. Algunes ja les havia sentit alguna vegada a la tele perquè, de tota la programació infantil que s’emet actualment, els petits de la casa trien sempre el Súper 3 (cosa que els agraeixo profundament).

El primer que vaig constatar és que els meus pirulos tenen molt bon gust. El disc sona realment bé. «Totes les cançons les ha fet el Marc Parrot», em va dir el gran, mentre fullejava el llibret del CD. Em va cridar l’atenció com de diferent és l’Arkandú de la resta de música que habitualment es fa per al públic infantil! Instrumentalment, no té res a envejar a un disc produït per a públic adult i les lletres són originals i molt boniques. El secret de l'èxit és que el Súper 3 tracta els nens i les nenes com el que realment són: personetes curioses, espavilades, amb molt sentit de l’humor i amb ganes d’aprendre coses noves i descobrir com funciona el món.

Si mai heu vist els esquetxos que el canal emet regularment de La Família del Súper 3, sabreu que transmeten valors i, alhora, són divertits, enginyosos i amb el toc just de fantasia. Les cançons del disc són un reflex d’aquest esperit.  Hi tenen cabuda temes com ara l’amistat, el treball en equip o la diversitat, que conviuen amb aspectes tan quotidians com els Petits desastres, els Monstres microscòpics o el valor de conèixer moltes llengües (It’s amazing). I tot plegat impregnat d’Arkandú, «la màgia que depèn de tu».

Felicito totes les persones que, d’una manera o altra, estan involucrades en la creació de La Família del Súper 3 i, per extensió, en l'elaboració del disc o el muntatge de la Festa que aconsegueix que, cada any, Monjuïc s'ompli a vessar de famílies.

Gràcies per tractar els infants com el que són: intel·ligents i sensibles.

M'ACLAME A TU, OVIDI

L'Ovidi Montllor està més viu que mai.

Enguany fa vint anys que va marxar de vacances forçades i se'n parla molt aquests dies.
Se'l rememora, se'l recorda, se'l reivindica com a referent social, cultural i musical i se li reten nombrosos homenatges en forma de concerts, recitals, festes o publicacions.
I no és per a menys!

El darrer número de la revista El Temps retrata i repassa, de la mà de Xavier Aliaga, les arrels alcoianes de l'Ovidi, les singularitats que expliquen el seu caràcter, la seva obra i la seva trajectòria vital i professional. Perquè, "Ovidi explicava Alcoi a través de les seves cançons. Però Alcoi també exlica Ovidi, el seu tarannà humil i treballador, la seva consciència de classe, el seu posicionament polític, les seves inquietuds estètiques". I perquè, al capdavall, "la primera industrialització de la ciutat, un proletariat combatiu, les fortes diferències de classe, un sentiment nacional i un pes de la cultura molt superior al d'altres ciutats semblants del País Valencià són trets sense els quals no s'explica Ovidi Montllor i tot el que representa".

Ahir dissabte, l'Ara titulava la seva portada "Sempre Ovidi. 20 anys d'absència" i l'il·lustrava amb un primer pla de l'Ovidi mirant a càmera amb aquella característica transparència i fermesa d'esperit que transmetia. Un dossier monogràfic repassava la cronologia del seu pas per aquest món i diferents personalitats del món de la cultura li retien hometatge. A més, fins dimarts, qui ho desitgi, pot fe-se amb un CD que recull algunes de les seves cançons més emblemàtiques: 20 anys de vacances. 20 cançons (Homenatge a Teresa; Perquè vull; Sí, senyor; La fera ferotge; L'Escola de Ribera; Va com va; L'ofici que més m'agrada; De manars i garrotades; Corrandes d'exili; La samarreta; Els amants o Les meves vacances, entre altres).

A primers d'any, el Festival Barnasants 2015 va anunciar que li dedicava l'edició d'enguany. No en va, l'eslògan escollit ha estat "Volem el pa sencer!", en al·lusió directa a la lletra de la cançó Tot explota pel cap o per la pota. Entre les actuacions programades que rememoren la figura de l'artista hi ha, per exemple, el concert Ovidi Popular organitzat conjuntament amb el Tradicionàrius; una obra de teatre basada en la cançó Homentatge a Teresa que es pot veure el 10 de març a la sala que duu el seu nom del Mercat de les Flors; un concert que el grup VerdCel farà a finals de març a Altafulla; un acte en què Jordi Tormo rememorarà l'essència de l'Ovidi poeta; el concert L'Ovidi Simfònic, en què s'hi versionaran algunes de les seves cançons, el 12 d'abril a la seva ciutat natal, de mà de la Banda Municipal d'Alcoi, o el recital El(s) poeta de l'Ovidi, ideat per la seva filla Jana i que tindrà lloc també a Alcoi el 14 d'abril.

En la mateixa línia, el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura va fer una crida per animar que el major nombre de poblacions celebrin la Festa Ovidi Montllor per "retornar a Ovidi l'estima i compromís que ell va tenir amb el seu poble" i perquè, assegura, "Ovidi representa en carn viva el compromís amb el seu poble i amb la seua llengua, però també representa el seu compromís amb els treballadors i la llibertat. Oblidar Ovidi és buidar, una per una, aquestes paruales".

Capgirem Vic es va sumar a la convocatòria i avui al vespre ret el seu propi homenatge al Casino de Vic amb l'espectacle "Ovidi. Un temps, una estima, una idea", on el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i actual diputat al Parlament per la CUP David Fernàndez comparteixen i celebren l'Ovidi mitjançant les seves músiques i reflexions. També l'Onzena Setmana Cultural de l'Espai País Valencià, que tindrà lloc del 10 al 18 d'abril a Barcelona, estarà dedicada a ell.

Coincidint amb l'efemèride de la seva mort, Catalunya Ràdio prepara per al mateix dia 10 de març una edició especial del programa El Matí, amb Mònica Terribas, en el qual prendran part músics, cantants i escriptors vinculats a l'Ovidi.

Així mateix, també dimarts vinent a la nit, el canal 33, de Televisió de Catalunya, emetrà el programa especial Ovidi per Ovidi a les 23 h, amb intervencions i declaracions que s'han seleccionat d'entre els arxius de TV3 i la fonoteca de Catalunya Ràdio. A més, la televisió pública catalana presentarà una web nova amb fotografies, entrevistes i cançons de l'Ovidi.

I per últim, a mitjans d'aquest mes, veurà la llum el llibre Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, de l'escriptor alcoià Jordi Tormo, que ha recollit fotografies i poemes fins ara inèdits per mostrar la seva vessant més emotiva. L'obra fa un repàs a la seva extensa trajectòria artística, en totes les disciplines que va tastar: arts escèniques, cinema, música i poesia.

A mi també em venia molt de gust retre-li un homenatge, volia dedicar-li un text que reflectís la seva essència i que recollís tot el que ha significat l’Ovidi per a la història i la cultura dels Països Catalans. Desitjava fer-ho sense gaires pretensions, amb la mateixa humilitat i senzillesa amb què ell va viure el seu pas per aquest món. Però després de pensar-hi molt, he claudicat. Hi he renunciat, de tan difícil com em sembla escriure un text que estigui a l’alçada de l’Ovidi i que li faci justícia. No m'hi veig amb cor, per respecte a ell i a la seva gent.

Per tot això, només diré que vas ser molt gran, Ovidi. Que vas ser valent, pioner, original i únic.
I, perquè va com va, m'aclame a tu, sí, senyor, perquè vull!

VIURE EN HARMONIA

Devia tenir cinc o sis anys quan el meu oncle es va comprar una samarreta que hi deia: Sans la musique, la vie serait une erreur. Li vaig preguntar què volia dir. Em va traduir la frase al català. Aleshores, petita com era, ni tant sols sabia que la cita era de Friedrich W. Nietzsche, i tampoc no vaig acabar de comprendre el significat ple de la sentència en qüestió.

Amb el temps, però, m'he adonat que la música ens acompanya permanentment. Que cada moment crucial de les nostres vides el podem vincular a una cançó, que cada triomf assolit té una melodia concreta i que cada tragèdia plorada té la seva pròpia banda sonora.
La música magnifica les passions, cura les ferides i alleugereix els mals de cap. A més, és absolutament internacional. Tant hi fa que vagi acompanyada de lletra i que aquesta estigui escrita en un idioma que no és el teu, la  taral·larejaràs igualment.
Com Nietzsche, d'altres artistes i filòsofs s'han desfet en elogis envers la música: el compositor Franz Liszt assegurava que, "en realitat, ve a ser com el cor de la vida"; Ludwig van Beethoven afirmava que la música constituïa "una revelació més alta que cap filosofia", i segons Hegel "seria el llenguatge de la filosofia si poguéssim pensar amb les oïdes en comptes de fer-ho amb paraules".
Sigui com sigui, la vida seria impensable sense música. Imagineu una pel·lícula o un espot de publicitat sense banda sonora? Concebríeu una història d'amor sense melodia?
Recordo que la meva mare, a casa, sempre cantava mentre feinejava. Jo també ho faig. Quan sóc a casa canto mentre cuino, mentre planxo, mentre endreço, i... sí, a la dutxa també! I quan sóc al carrer, si vaig sola, acostumo a escoltar música. Perquè m'encanta, em fa vibrar, treu el millor de mi i em fa viure en harmonia.
Realment, sense la música, la vida seria un error!

PLOU I FA SOL

Plou. A estones més, a estones menys, però plou.
Plou des de fa un parell de dies, no més, però tinc la sensació que fa massa temps que tot és gris, apagat, fosc i fred.
Hi ha qui diu que la pluja és romàntica. Potser sí, si te la mires entre els braços de la persona que estimes, des de la finestra d'una masia de l'Empordà i amb la llar de foc encesa. Si ha de ser així, ja pot ploure durant quaranta nits seguides, que no em sentireu rondinar.
Quan ets a la ciutat i t'hi has de bellugar per anar a la feina, dur els nens a l'escola i fer la compra al supermercat de torn, la pluja fa més nosa que altra cosa.

Avui pensava en l'estiu. He anhelat amb força que arribés i, com qui demana un desig, he tancat els ulls durant un instant fugaç i he intuït la remor de la mar, he palpat l'ambient de revetlla, he sentit l'olor de la piscina i he taralejat la cançó que sempre em ve al pensament quan imagino un estiu ideal.
Aleshores he recordat que a l'agost faig anys. He obert els ulls. Potser és per això que l'estiu m'agrada tant, perquè hi vaig nèixer i perquè any rere any celebro que tot va bé, que la vida avança i el món continua fent voltes.
He tornat a mirar la pluja i ara ja no m'ha semblat tan grisa, ni apagada, ni fosca, ni freda.