Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2015

M'ACLAME A TU, OVIDI




L'Ovidi Montllor està més viu que mai.

Enguany fa vint anys que va marxar de vacances forçades i se'n parla molt aquests dies.
Se'l rememora, se'l recorda, se'l reivindica com a referent social, cultural i musical i se li reten nombrosos homenatges en forma de concerts, recitals, festes o publicacions.
I no és per a menys!




El darrer número de la revista El Temps retrata i repassa, de la mà de Xavier Aliaga, les arrels alcoianes de l'Ovidi, les singularitats que expliquen el seu caràcter, la seva obra i la seva trajectòria vital i professional. Perquè, "Ovidi explicava Alcoi a través de les seves cançons. Però Alcoi també exlica Ovidi, el seu tarannà humil i treballador, la seva consciència de classe, el seu posicionament polític, les seves inquietuds estètiques". I perquè, al capdavall, "la primera industrialització de la ciutat, un proletariat combatiu, les fortes diferències de classe, un sentiment nacional i un pes de la cultura molt superior al d'altres ciutats semblants del País Valencià són trets sense els quals no s'explica Ovidi Montllor i tot el que representa".

Ahir dissabte, l'Ara titulava la seva portada "Sempre Ovidi. 20 anys d'absència" i l'il·lustrava amb un primer pla de l'Ovidi mirant a càmera amb aquella característica transparència i fermesa d'esperit que transmetia. Un dossier monogràfic repassava la cronologia del seu pas per aquest món i diferents personalitats del món de la cultura li retien hometatge. A més, fins dimarts, qui ho desitgi, pot fe-se amb un CD que recull algunes de les seves cançons més emblemàtiques: 20 anys de vacances. 20 cançons (Homenatge a Teresa; Perquè vull; Sí, senyor; La fera ferotge; L'Escola de Ribera; Va com va; L'ofici que més m'agrada; De manars i garrotades; Corrandes d'exili; La samarreta; Els amants Les meves vacances, entre altres).


A primers d'any, el Festival Barnasants 2015 va anunciar que li dedicava l'edició d'enguany. No en va, l'eslògan escollit ha estat "Volem el pa sencer!", en al·lusió directa a la lletra de la cançó Tot explota pel cap o per la pota. Entre les actuacions programades que rememoren la figura de l'artista hi ha, per exemple, el concert Ovidi Popular organitzat conjuntament amb el Tradicionàrius; una obra de teatre basada en la cançó Homentatge a Teresa que es pot veure el 10 de març a la sala que duu el seu nom del Mercat de les Flors; un concert que el grup VerdCel farà a finals de març a Altafulla; un acte en què Jordi Tormo rememorarà l'essència de l'Ovidi poeta; el concert L'Ovidi Simfònic, en què s'hi versionaran algunes de les seves cançons, el 12 d'abril a la seva ciutat natal, de mà de la Banda Municipal d'Alcoi, o el recital El(s) poeta de l'Ovidi, ideat per la seva filla Jana i que tindrà lloc també a Alcoi el 14 d'abril.

En la mateixa línia, el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura va fer una crida per animar que el major nombre de poblacions celebrin la Festa Ovidi Montllor per "retornar a Ovidi l'estima i compromís que ell va tenir amb el seu poble" i perquè, assegura, "Ovidi representa en carn viva el compromís amb el seu poble i amb la seua llengua, però també representa el seu compromís amb els treballadors i la llibertat. Oblidar Ovidi és buidar, una per una, aquestes paruales".

Capgirem Vic es va sumar a la convocatòria i avui al vespre ret el seu propi homenatge al Casino de Vic amb l'espectacle "Ovidi. Un temps, una estima, una idea", on el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i actual diputat al Parlament per la CUP David Fernàndez comparteixen i celebren l'Ovidi mitjançant les seves músiques i reflexions. També l'Onzena Setmana Cultural de l'Espai País Valencià, que tindrà lloc del 10 al 18 d'abril a Barcelona, estarà dedicada a ell.

Coincidint amb l'efemèride de la seva mort, Catalunya Ràdio prepara per al mateix dia 10 de març una edició especial del programa El Matí, amb Mònica Terribas, en el qual prendran part músics, cantants i escriptors vinculats a l'Ovidi.

Així mateix, també dimarts vinent a la nit, el canal 33, de Televisió de Catalunya, emetrà el programa especial Ovidi per Ovidi a les 23 h, amb intervencions i declaracions que s'han seleccionat d'entre els arxius de TV3 i la fonoteca de Catalunya Ràdio. A més, la televisió pública catalana presentarà una web nova amb fotografies, entrevistes i cançons de l'Ovidi.

I per últim, a mitjans d'aquest mes, veurà la llum el llibre Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, de l'escriptor alcoià Jordi Tormo, que ha recollit fotografies i poemes fins ara inèdits per mostrar la seva vessant més emotiva. L'obra fa un repàs a la seva extensa trajectòria artística, en totes les disciplines que va tastar: arts escèniques, cinema, música i poesia.

A mi també em venia molt de gust retre-li un homenatge, volia dedicar-li un text que reflectís la seva essència i que recollís tot el que ha significat l’Ovidi per a la història i la cultura dels Països Catalans. Desitjava fer-ho sense gaires pretensions, amb la mateixa humilitat i senzillesa amb què ell va viure el seu pas per aquest món. Però després de pensar-hi molt, he claudicat. Hi he renunciat, de tan difícil com em sembla escriure un text que estigui a l’alçada de l’Ovidi i que li faci justícia. No m'hi veig amb cor, per respecte a ell i a la seva gent.

Per tot això, només diré que vas ser molt gran, Ovidi. Que vas ser valent, pioner, original i únic.
I, perquè va com va, m'aclame a tu, sí, senyor, perquè vull!

diumenge, 8 de juliol del 2012

VIURE EN HARMONIA

Devia tenir cinc o sis anys quan el meu oncle es va comprar una samarreta que hi deia: Sans la musique, la vie serait une erreur. Li vaig preguntar què volia dir. Em va traduir la frase al català. Aleshores, petita com era, ni tant sols sabia que la cita era de Friedrich W. Nietzsche, i tampoc no vaig acabar de comprendre el significat ple de la sentència en qüestió.


Amb el temps, però, m'he adonat que la música ens acompanya permanentment. Que cada moment crucial de les nostres vides el podem vincular a una cançó, que cada triomf assolit té una melodia concreta i que cada tragèdia plorada té la seva pròpia banda sonora.
La música magnifica les passions, cura les ferides i alleugereix els mals de cap. A més, és absolutament internacional. Tant hi fa que vagi acompanyada de lletra i que aquesta estigui escrita en un idioma que no és el teu, la  taral·larejaràs igualment.
Com Nietzsche, d'altres artistes i filòsofs s'han desfet en elogis envers la música: el compositor Franz Liszt assegurava que, "en realitat, ve a ser com el cor de la vida"; Ludwig van Beethoven afirmava que la música constituïa "una revelació més alta que cap filosofia", i segons Hegel "seria el llenguatge de la filosofia si poguéssim pensar amb les oïdes en comptes de fer-ho amb paraules".
Sigui com sigui, la vida seria impensable sense música. Imagineu una pel·lícula o un espot de publicitat sense banda sonora? Concebríeu una història d'amor sense melodia?
Recordo que la meva mare, a casa, sempre cantava mentre feinejava. Jo també ho faig. Quan sóc a casa canto mentre cuino, mentre planxo, mentre endreço, i... sí, a la dutxa també! I quan sóc al carrer, si vaig sola, acostumo a escoltar música. Perquè m'encanta, em fa vibrar, treu el millor de mi i em fa viure en harmonia.
Realment, sense la música, la vida seria un error!