dijous, 22 de març del 2012

PARLAR AMB DESCONEGUTS

Tots hem estat nens i a tots se'ns ha advertit una i una altra vegada del perill de parlar amb desconeguts. Era una d'aquelles regles d'or que mai hauries gosat transgredir. Parlar amb desconeguts era pitjor que creuar el carrer sense mirar, que treure males notes, que no acabar-te el sopar... Parlar amb desconeguts podia comportar conseqüències terribles, i per recordar-t'ho tenies l'exemple de la insensata Blancaneus i el maleït moment en què va decidir acceptar la poma de mans d'aquella vella desconeguda.
Per sort, és una norma amb data de caducitat: quan les criatures creixen, s'acaba la prohibició. Menys mal! Si no, no coneixeríem mai ningú! A mesura que passen els anys, la por es va diluint i la idea de parlar amb desconeguts comença a no semblar-te tan malament. De fet, com succeeix amb la resta d'imposicions només pel fet de ser-ho, transgredir aquesta norma acaba seduint-te més que res al món. Ja sabem com ens atrauen les coses que estan prohibides, oi?


Les mítiques cites a cegues posen de manifest com d'estimulant pot arribar a ser parlar amb un desconegut. Suposo que s'hi barreja l'emoció del flirteig amb el neguit que provoca el desconeixement i la por de trepitjar terreny inexplorat.
En el decurs de la vida parlem amb milers de desconeguts que deixen de ser-ho quan la conversa es torna fluïda. Amb sort, alguns d'aquests, després, seran amics. D'altres, depenent del grau de connexió que s'hagi establert entre ells i nosaltres, seran amants o potser parelles. A alguns voldrem no tornar-los a veure mai més i d'altres seguiran essent autèntics desconeguts, fins i tot després d'haver-hi xerrat mil vegades. Alguns compartiran la vida amb nosaltres i se'ns farà estrany pensar que algun dia van ser incògnits.

3 comentaris:

  1. Benvolguda Pati,

    molt d'acord amb el que exposes en el teu post.
    Fent cas del que prediques, t'escric aquest comentari tot i que no ens coneixem :-)

    Ara bé, em veig en l'obligació de dir-te que el "menys mal!" em fa mal a la vista, no deixa de ser un típic exemple de "catanyol"... :-(
    M'estimo massa la meva llengua per no dir-t'ho.

    Gràcies anticipades per la teva comprensió.
    Ramon

    ResponElimina
  2. Hola, Ramon! Moltes gràcies pel cometari. Agraeixo la sinceritat. Quina hauria de ser l'expressió equivalent, com es diria "menys mal" en català?
    Si m'ho dius, modifico el text de seguida.

    Merci!!
    PATI

    ResponElimina
  3. 'Encara bo' o 'sort que'. Tanmateix, no comparteixo el neguit del Ramon per mantenir la puresa del català.

    ResponElimina