Ara bé, periodista de formació i per vocació, reconec que de vegades una sola imatge és capaç d'oferir a qui la mira, en un simple cop d'ull, en un instant tan curt com el que es va emprar per capturar aquell moment, un gruix d'informació i un grau d'exactitud difícils d'igualar amb paraules.
Només cal pensar en les imatges de guerra. Una instantània d'una zona en conflicte armat posa en evidència qualsevol descripció escrita que pugui fer-se de la barbàrie, el dolor i la cruesa que s'hi viu. La foto ho diu tot i les paraules fan nosa.
El mateix succeeix amb les emocions. El retrat d'un rostre plorant encomana la tristor molt més que la mateixa descripció de la pena.
A mi m'encanta fer fotografies. Capturar essències, colors, estats d'ànim... I m'entusiasma mirar-les després, una i una altra vegada.
Agafo un retrat a l'atzar i m'agrada recordar el que va dir ell immediatament abans que li fes aquella foto, allò que ens va fer somriure a tots dos, i el que vaig pensar jo després de fer-la. Mirar aquella instantània em fa reviure el moment en qüestió gairebé amb la mateixa intensitat d'aleshores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada