diumenge, 18 de març del 2012

QUAN LES PARAULES FAN NOSA


Amant incondicional de les lletres com sóc, sempre he posat en dubte allò que "una imatge val més que mil paraules". Crec que la llengua és prou rica com per què sempre trobis la paraula exacta per definir meticulosament allò que vols explicar.
Ara bé, periodista de formació i per vocació, reconec que de vegades una sola imatge és capaç d'oferir a qui la mira, en un simple cop d'ull, en un instant tan curt com el que es va emprar per capturar aquell moment, un gruix d'informació i un grau d'exactitud difícils d'igualar amb paraules.
Només cal pensar en les imatges de guerra. Una instantània d'una zona en conflicte armat posa en evidència qualsevol descripció escrita que pugui fer-se de la barbàrie, el dolor i la cruesa que s'hi viu. La foto ho diu tot i les paraules fan nosa.
El mateix succeeix amb les emocions. El retrat d'un rostre plorant encomana la tristor molt més que la mateixa descripció de la pena.
A mi m'encanta fer fotografies. Capturar essències, colors, estats d'ànim... I m'entusiasma mirar-les després, una i una altra vegada.
Agafo un retrat a l'atzar i m'agrada recordar el que va dir ell immediatament abans que li fes aquella foto, allò que ens va fer somriure a tots dos, i el que vaig pensar jo després de fer-la. Mirar aquella instantània em fa reviure el moment en qüestió gairebé amb la mateixa intensitat d'aleshores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada