ÈTICA I ESTÈTICA

Fa uns dies, conversant amb el filòsof Norbert Bilbeny, li vaig comentar -sense amagar certa preocupació- que em feia la sensació que avui en dia, com a norma general, ens preocupa massa l'estètica.
Bilbeny em va respondre que si fos així ja estaria bé. "Si importés l'estètica significaria que la persona està predisposada per l'ètica". Tal i com argumetava el professor Bilbeny, l'estètica són les maneres, és l'aparença, és el benestar, és l'estil, és la bona configuració de les coses, és la imatge adequada. I si ens importen aquestes coses, segons el filòsof, ja estem a tocar de l'ètica, que també són les formes, és la composició de la persona i de la personalitat.
No us negaré que vaig sentir un gran alleujament perquè de vegades m'havia sentit malament en reconèixer que, al meu parer, la imatge sí importa. La meva, la dels altres i la de les coses. M'agrada l'ordre, em complau percebre l'equilibri estètic del que m'envolta. M'atrau la bellesa, l'harmonia, una bonica obra d'art, un paissatge colossal...I, tanmateix, amb la mateixa intensitat, necessito, persegueixo i defenso els comportaments ètics, les persones civilitzades, les bones maneres.
M'adono ara que la personalitat té tant a veure amb l'ètica com amb l'estètica. Però com apuntava Bilbeny al final de la conversa, "si parlem de cosmètica ja és una altra cosa: l'aparença per l'aparença i la neurosi per la bella imatge sense substància no ens conduiran mai cap a l'ètica, són coses diferents."
Deu ser per això que habitualment jo no em maquillo!