TOT PASSA

Una de les coses que més dic en els moments difícils és que tot passa. Per més dur que hagi estat el cop, per més esmicolat que t’hagi deixat el cor i per més maldecaps que t’hagi donat, tot passa.

Et sembla que no, creus de veritat que tot se’n va a la merda irremeiablement, i el món trontolla tant que penses que cauràs i no podràs alçar-te mai més. Aleshores no ets ni capaç d’imaginar que algun dia allò serà una cicatriu més. Una de tantes.

Perquè, no ens enganyem, al final, la vida va d’això: d’anar esquivant obstacles, superant desgràcies i lidiant amb els problemes del dia a dia, i alhora tenir l'habilitat de saber aprofitar els bons moments, que també n’hi ha, i donar-los el valor que es mereixen. Perquè són aquests petits instants els que fan girar la roda, els que et fan tirar endavant en comptes d'ofegar-te en les desgràcies.

Forma part del joc. Estàs viva i per tant et passen coses. De vegades són molt bones i d’altres no ho són tant. Però, en el pitjor dels casos, aprens a viure amb aquell turment, aquell buit, aquella ferida o aquell lament. Perquè, i això també ho dic sovint, tot té solució excepte la mort.

ELS SOMRIURES VAN CARS

Sempre m'ha cridat l'atenció la rapidesa en què els infants passen del plor al riure. Tant hi fa la tragèdia que acabin de viure, si alguna cosa els fa gràcia, riuran. I riuran amb ganes.
És una virtut, i és una sort. A mesura que ens fem grans, no sé ben bé en quin moment ni de quina manera, perdem aquesta habilitat. Amb el pas del temps, trobo que el caràcter s'amargueja, es torna inflexible i rígid. Ens costa treure'ns del cap una mala notícia. Se'ns fa difícil oblidar una traïció. I quan alguna cosa ens ha importunat o ens ha afligit especialment, arrencar-nos un somriure es pot converitr en una missió impossible. En aquest sentit, la nostra capacitat de resiliència, comparada amb la dels més petits, deixa molt que desitjar.
Fins i tot hi ha dies en què, sense cap motiu aparent, no tenim ganes de riure. Estem de mal humor, i llestos.
Els somriures van cars. Costa veure'ls pel carrer. Costa posar-te'ls a la cara. I, per més inri, qualsevol imprevist pot esborrar-los de sobte, sense avisar. Són efímers, transitoris, eventuals.
Tanmateix, l'experiència m'ha demostrat que són crucials, que cal preservar-los, perquè un somriure a temps pot evitar catàstrofes.
Hem de riure més i millor.

Per sort, una de les grans virtuts del somriure és que s'encomana.
:-)