Una de les coses que més dic en els moments
difícils és que tot passa. Per més dur que hagi estat el cop, per més esmicolat
que t’hagi deixat el cor i per més maldecaps que t’hagi donat, tot passa.
Et sembla que no, creus de veritat que tot se’n va a la
merda irremeiablement, i el món trontolla tant que penses que cauràs i no
podràs alçar-te mai més. Aleshores no ets ni capaç d’imaginar que algun dia allò
serà una cicatriu més. Una de tantes.
Perquè, no ens enganyem, al final, la vida va d’això: d’anar
esquivant obstacles, superant desgràcies i lidiant amb els problemes
del dia a dia, i alhora tenir l'habilitat de saber aprofitar els bons moments, que també n’hi
ha, i donar-los el valor que es mereixen. Perquè són aquests petits instants els que fan girar la roda, els que et fan tirar endavant en comptes d'ofegar-te en les desgràcies.
Forma part del joc. Estàs viva i per tant et passen coses. De vegades
són molt bones i d’altres no ho són tant. Però, en el pitjor dels casos, aprens
a viure amb aquell turment, aquell buit, aquella ferida o aquell lament. Perquè,
i això també ho dic sovint, tot té solució excepte la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada