dissabte, 23 de desembre del 2017

SI ELS REIS MAGS EXISTISSIN

Si els Reis Mags existissin, els demanaria una tarda amb tu i m'hi quedaria per sempre.

Durant la primera mitja hora no diria res. M'asseuria a la teva falda i m'arrauliria dins teu. Respiraria al compàs que marquessis i deixaria brollar totes les llàgrimes que fa temps que m'empasso.

Després t'explicaria que aquest està essent un hivern estrany. Que tinc fred. Que tinc son. Que et necessito com mai. Et posaria al dia de tot el que ha passat al país. Et diria que ens han apallissat i humiliat, que han ficat gent honrada a la presó i que el president i bona part del govern ha hagut de marxar a Bèlgica. I tu posaries el crit al cel i et cagaries en la mare que els va parir a tots.

Més tard, prepararia cafè amb llet, t'abraçaria de nou i ploraria una mica més. És que em fas molta falta, carai, i ara venen festes i jo no en tinc cap ganes. Tinc molt fred aquest desembre, i molta son, mama. I em fot que no coneguis els pirulos. Que ara ja són tres, i hauries de veure'ls junts! Els grans adoren al petit i ell es deixa estimar. Els fa unes rialles que sembla que els conegui de veres.

T'explicaria que els còlics em tenen fregida, i que els dies que el Marc fa el torn de tarda me les veig i me les desitjo per poder fer el sopar a les feres, i acabo carregant el petit a la motxilla i preparant qualsevol cosa senzilla. Et confessaria que els miro i moro d'amor, però que ja no tinc l'energia dels 28 o dels 31 i que quan arribo al llit estic baldada. Em queixaria una mica més i tu em demanaries que no plorés tant.

Em preguntaries per l'Anna i pel Mateo, i et diria que em fan molt feliç. El nen és preciós i pallasso com ell sol. Després parlaríem de l'àvia. Saps que m'ha promès que, si quan es mor et pot trobar, m'ho farà saber d'alguna manera? Jo penso que no podrà. Perquè, sinó, com és que tu no has donat senyals de vida? Bé, de vida, de mort, o del que sigui, algun senyal i prou.

Potser és cert el que diu l'Hèctor: que quan et mors, et mors i punt. Però m'agradaria pensar que no, que en realitat no estàs tan lluny, i que si els Reis Mags existissin em regalarien una tarda amb tu i jo m'hi quedaria per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada