Fa un mes i mig que no tens temps de res i vas deixant coses a mitges. El fil és a l'agulla però el botó de dalt de la bata del gran fa tres dies que espera ser cosit. Has començat diverses vegades (sense èxit) a endreçar l'armari de roba de la nena perquè necessites fer-hi espai. Les postals de nadal per fi estan fetes però tems que escriure les adreces als sobres i posar-hi els segells es converteixi en missió impossible. No truques l'àvia des de la setmana passada. Hauries d'anar gestionant els regals de Reis. Has de passar al PC les fotos del mòbil. Tens les amigues abandonades. I trobes molt a faltar llegir el Catorze.
La teoria és que el nadó tindrà gana cada tres hores, però a la pràctica vas amb un pit fora tot el dia. Et recomanen que s'acostumi a dormir al bressol, però ell és molt més de braços, com ho eren els seus germans. La roba bruta s'amuntega al cubell perquè no hi ha forma humana de trobar temps per posar tantes rentadores ni d'evitar canviar-lo mitja dotzena de vegades al dia: quan no es taca de pipí, s'embruta de caca i, sinó, regurgita llet. La pols s'acumula als prestatges i la meitat dels dies els llits es queden per fer.
No pots programar res, has perdut el control de la puntualitat i la teva capacitat d'organització està sota mínims. No hi ha res garantit i cada dia és una aventura. Te n'havies oblidat, de tot això. Tampoc recordaves com pesa la son permanent ni de fins a quin punt compungeix i neguiteja el seu plor.
I, malgrat tot, ets la dona més feliç del món perquè, amb tres fills, el temps es divideix però l'amor es triplica, i ara passaries totes les hores del món observant el respirar plàcid i la mirada neta d'aquest minúscul trosset de tu.
Sorprendre i sorprendre'ns és una de les millors coses que podem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada