SI VENS, ET FELICITO

Avui he passat per davant de casa. La nostra. La que ens va veure néixer a l'Anna i a mi. La que et va veure morir a tu. Havia d'anar per allà a la vora i m'ho he fet venir bé per atansar-m'hi. Necessitava estar a prop de tu, d'aquells anys, de l'abans. Està tot igual, suposo. M'he posat a plorar només enfilar el carrer i, com el dia era tan gris, no he vist massa bé el portal.

Porto uns dies molt moixa. M'acabo de reincorporar de la baixa maternal i ho porto fatal. A més de la pena i l'estrès, fa una setmana que arrossego un virus de mal de coll, tos i congestió nassal que m'ha deixat sense esma i sense veu. Sí, sense veu. M'imagines sense poder parlar?

Durant el camí de tornada, pensava que demà ja en faries 66. I m'ha fet gràcia perquè l'Hèctor el dijous en va fer 11, i quan ell en faci 22 tu en faries 77. No heu pogut celebrar mai l'aniversari junts. Bé, ni junts ni per separat. També he pensat que fa 13 anys que vas marxar i que és un terç exacte de la meva vida. M'ha semblat molt. M'ha semblat massa. I m'ha vingut al cap aquell dia que em vas dir que les matemàtiques regien el món i que a la vida tot es reduïa a nombres. En aquell moment, de lletres pures com soc, em va semblar una tonteria monumental però amb el temps hi he pensat molt.

Ara fa dies que no et somio. M'agrada quan vens als somnis. També és veritat que ara dormo tan poquet que potser no et dona temps. Podries passar-te avui, ara me'n vaig a dormir i tens temps fins a les 7 h. Si vens, et felicito.