SOMNIS QUE NO ACABEN BÉ

Ets al centre de la ciutat i se t'acut trucar la mare per convidar-la a dinar fora. Quan agafes el telèfon, t'adones que no recordes el seu número. Com pot ser que no sàpigues el mòbil de la mare? És que fa molt temps que no el marques, penses. Vas a la pantalla dels "preferits". Marc, Telekita, Papa, Tieta Núria i Víctor. La mama no hi és. No passa res. Sense saber com, marques el número i parles amb ella. Declina la invitació, es veu que ja té el dinar enllestit: pollastre a la planxa i amanida. I, de fet, t'està esperant.

De camí cap allà, lligues caps: fa temps que no marques el seu mòbil i no la tens als "preferits" perquè fa més de deu anys que no la truques. Ella és morta des del 2005 i tu estàs somiant. Comences a córrer com mai per arribar a casa i trobar-la encara que sigui en somnis. Desitges tantíssim veure-la que, si cal, creuaràs Barcelona volant.

Quan arribes, la casa és buida. Tan buida com el teu cor. Tan hostil i tan aspre que et despertes de cop. Tanques els ulls de nou i la busques. La busques desesperadament. Potser no has mirat bé. Potser... Però res.

En moments com aquest voldries creure en els miracles. Enveges tots els devots i la seva fe cega. Avui et feia més falta que cap altre dia. Per què havia d’acabar malament el somni?