DE DESIG EN DESIG, I LA VIDA PASSA

L'altre dia vaig llegir en algun lloc que un "desig" deixa de ser-ho quan el satisfàs.
Vaig repassar els grans desitjos que havia tingut en el decurs de la meva vida i vaig concloure que era cert.
Desitges una cosa fins que la tens. Quan és teva, per més intensitat amb que l'hagis desitjat, deixes de fer-ho. Això no és ni bo ni dolent, és així.

Al diccionari queda ben clar: "el desig és la  tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet". De manera que un cop tens l'objecte o has acomplert el fet, el desig s'esvaeix. Sembla obvi, natural, evident... Tot i que no puc evitar pensar-hi amb certa melangia, suposo que aquesta qualitat d'efímer encara fa que qualsevol desig sigui més especial. A més, amb els desitjos passa una cosa, i és que quan en satisfàs un, de seguida en tens un altre. De vegades em pregunto si l'ésser humà és insaciable. Què ho fa que sempre vulguem allò que no tenim?

Sóc una romàntica empedreïda i estic convençuda que l'amor mou el món. No obstant, amb el temps, he arribat a la conclusió que els motors reals de la nostra existència són, sense cap mena de dubte, els desitjos. Desitjos que, tot sigui dit, a mesura que ens fem grans es van sofisticant. Quan som nadons ens mou la gana, el nostre únic desig és que ens alletin. Quan som criatures anhelem amb totes les nostres forces que vinguin els Reis Mags carregats de joguines. Amb l'adolescència, una sola mirada de la persona que et té el cor robat pot suposar-te el cel obert. Després volem un cotxe, trobar feina i una llar. Entretant desitgem enamorar-nos i que ens estimin bojament. Més endavant hi ha qui anhela formar una família, tenir un animal de companyia o fer la volta al món.

Barrejats amb els grans somnis que més o menys tots esperem acomplir, hi ha els petits desitjos particulars de cadascú. En aquests rau la veritable importància. De vegades pot ser quelcom aparentment minúscul i insignificant a ulls d'un tercer. Per a un mateix, però, aquestes petites coses són les que donen sentit a la vida. La consecució d'aquests objectius xics que hom es va fixant acabarà determinant que siguis o no siguis feliç.

Cal continuar somiant, cal mantenir sempre viu el desig i no deixar d'imaginar que la vida et pot regalar instants de glòria.