CASUALITAT O CAUSALITAT?

No teniu la sensació que les coses sempre passen perquè han de passar?

Quan era petita em desesperava no poder controlar absolutament tot el que succeïa al meu voltant. Amb el temps, vaig entendre que aquesta necessitat organitzativa i aquesta voluntat de preveure-ho tot només em produïa frustració i malestar.

Tots, en el nostre pas per aquest món, hem viscut i viurem experiències que són impossibles de preveure i d’organitzar, i encara menys de controlar. Però sabeu què en penso? Que és molt millor així! Lluny de veure un canvi de plans com una pèrdua o qualsevol problema com un obstacle, m’he proposat ficar-me al caparró que els esdeveniments passen, senzillament, perquè han de passar. Que som com som, precisament, en tant que ens succeeixen aquestes coses, en tant que la vida ens sorprèn amb situacions que no preveies ni hauries imaginat mai.

Aquest matí pensava en tot això… i ja sigui per casualitat o de la mà de la causalitat, crec que el nostre dia a dia està ple de moments que són finits i irrepetibles i que, per bé o per mal, ens van convertint en el que som, van forjant el nostre caràcter i van tenyint de molts matisos la nostra personalitat. El secret de l’èxit és saber adaptar-se a la realitat canviant i esprémer-la al màxim perquè, fins on sabem, de vida només n’hi ha una i estic convençuda que cada petita desviació sobre el camí fixat a priori, al final, acaba enriquint l’itinerari global.