LLETRES, PÈTALS, I MOLT D'AMOR

M'agraden les roses, m'encanten les lletres i em fascina l'amor. Amb aquestes premisses, no és sorprenent que any rere any esperi amb il·lusió la diada de Sant Jordi.

Des de ben petita, el 23 d'abril m'ha servit per augmentar el volum d'obres de la meva biblioteca personal i per descobrir autors interessants i títols imprescindibles. Passejar per les transitades Rambles de Barcelona ha estat una cita inel·ludible a la què no he gosat fallar ni en les diades passades per aigua.
Ara que sóc mare, a més, em permet transmetre als petits de la casa que la lectura es divertida, que llegir els farà més grans, i que cada llibre és com un viatge imaginari que sempre romandrà a la seva memòria.
A més, romàntica i apassionada de mena, recordo vivament la primera rosa que em van regalar amb la intenció que se li pressuposa a aquesta flor el dia de Sant Jordi.
A diferència de la nit de Reis, en què amb els anys corres el risc d'acostumar-t'hi i que perdi una mica l'emoció, la diada és sempre diferent. De vegades m'han regalat una única rosa: la rosa. Però sovint n'he rebut diverses: de diferent mida, color, olor... i significació. Roses pintades, roses de paper, roses de sucre, roses virtuals... La rosa de la parella, la rosa del pare, la rosa dels fills, les roses dels amics. Fins i tot, roses anònimes! I, malgrat l'heterogeneïtat de la procedència i la finalitat d'aquestes, he de reconèixer que m'he il·lusionat absolutament amb totes les roses.
No tinc remei, sóc així de sentimental!