LA RUTINA, UN VALOR AFEGIT

Quan tot va bé, quan tot flueix, quan les coses esdevenen sense problemes, no ens adonem de la magnitud de la normalitat. De seguida ens acostumem a que les coses rutllin i ens habituem ràpidament a un dia a dia sense entrebancs. Ens hi acostumem tant, que no valorem el fet que tot vagi avançant amb regularitat.
És la condició humana: ens familiaritzem amb allò que funciona i donem per fet que sempre ha de ser així.
El problema arriba quan falla alguna petita peça de tot l'entrellat que constitueix el nostre dia a dia. No cal que el destorb sigui majúscul, una variació de la rutina, encara que sigui insignificant, acostuma a provocar-nos un desànim que segurament no és proporcional amb el fet en si mateix.
És aleshores quan donem valor a la rutina. És quan perilla aquesta normalitat que ens adonem del pes, sobretot qualitatitu, que té en les nostres vides.
I cada vegada que em passa tinc la sensació que no he sabut valorar la normalitat que precedia aquest moment.
A veure si en aquesta ocasió, quan tot torni al seu lloc, sabré apreciar el poder de la rutina.