MITJA VIDA PER TORNAR ENRERE

Avui, mires enrere i donaries mitja vida per tornar-hi. Però de veritat. No és un dir.

Regalaries sense pensar-t'ho tot el temps que has perdut discutint, les hores que has malbaratat plorant i cadascuna de les nits que has exhaurit mirant d'entendre què ha passat. Llençaries a la brossa les converses estèrils, les males cares, les baralles i els malentesos. I viatjaries sense dubtar-ho als moments feliços.

Els bons records, que han estat sempre motor d'impuls per tirar endavant, es tornen avui una daga que et parteix pel mig. Les fotografies de fa anys et recorden el que ja no és. El que s'ha esvaït. El que no serà mai més.

I tanques els ulls per tornar a ser aquella Pati amb quinze anys que li confessava a la mare que s'havia enamorat, i recuperes l'essència del pessigolleig que et travessava de dalt a baix. I voldries quedar-t'hi una estona més i volar i assaborir del tot aquest record.

I mires l'infinit i tornes a la festa d'aniversari que vas fer al dúplex per als 26 i que va aplegar el bo i millor que tenies aleshores. I penses que fa massa temps que no veus l'Edu i la Mercè, que enyores les teves converses amb l'Evita, que la Laia estava radiant aquella nit, i que vam riure tant que és impossible oblidar-ho.

Ets optimista de mena tu, però aquest matí enyores massa el que has perdut. I allò que sempre et deia la mare pren tot el seu sentit. I si poguessis tornar enrere esprimiries cada bon moment viscut, triaries només allò que et fa feliç i fugiries del que et fereix.