A tu, que et penses que no ets masclista però et molesta que la teva dona cobri més. O a tu, que et fot que la teva cap sigui una dona. I a tu, que si has de triar entre tres candidats per a un lloc de feina i n'hi ha dues que són dones contractaràs l’home sense pensar-t’ho, per allò de si la dona decideix ser mare algun dia i tal i tal, que sembla que molesta tant.
A tu, que estàs convençut que no ho ets gens, de masclista, però bromeges sobre el físic de les noies i te’n burles alegrement si no compleixen els teus cànons de bellesa. I a tu també, que encara despulles amb la mirada algunes de les noies que et creues pel carrer. O a tu, que tens un molt bon amic gai, però assegures sense complexos que "ja se sap que les lesbianes són molt xungues, que són dolentes".
A tu, que de veritat et creus que no ets masclista però que si un dia rentes els plats i plegues la roba, necessites un aplaudiment. I a tu, que et vanaglòries d’ajudar a la teva companya en les tasques de la llar. [Ajudar-la? La roba també l’embrutes tu, de brossa també en generes tu i les criatures també són teves. Recorda-ho]. I a tu, que trobes del tot just que l’àvia tingui una pensió de merda "perquè ella no va treballar". [De veritat? Va criar sis fills i cuidar d’un marit en una època sense rentadores, ni robots de cuina, ni rentavaixelles. És clar que va treballar, i de valent!, el que passa és que no va cotitzar, que és ben diferent]. I a tu, que quan la nena passa mala nit i es lleva amb febre dones per descomptat que és la teva dona la que avisarà a la feina avisant que no hi pot anar perquè ha de dur la filla a urgències.
A tu, que de veritat et creus que no ets masclista però que si un dia rentes els plats i plegues la roba, necessites un aplaudiment. I a tu, que et vanaglòries d’ajudar a la teva companya en les tasques de la llar. [Ajudar-la? La roba també l’embrutes tu, de brossa també en generes tu i les criatures també són teves. Recorda-ho]. I a tu, que trobes del tot just que l’àvia tingui una pensió de merda "perquè ella no va treballar". [De veritat? Va criar sis fills i cuidar d’un marit en una època sense rentadores, ni robots de cuina, ni rentavaixelles. És clar que va treballar, i de valent!, el que passa és que no va cotitzar, que és ben diferent]. I a tu, que quan la nena passa mala nit i es lleva amb febre dones per descomptat que és la teva dona la que avisarà a la feina avisant que no hi pot anar perquè ha de dur la filla a urgències.
A tu, que no regalaries una nina a un nen perquè trobes que no fa per ell i tampoc apuntaries la filla a futbol perquè jugar amb pilotes és de nens. A tu, que encara dius frases com "no siguis una nenaza" o "plorar és de nenes". I a tu, que si et demano el nom de tres persones que hagin canviat el món amb les seves recerques només sabràs anomenar-me investigadors.
A tu, que fas veure que no ets masclista. Que et burles dels símptomes menstruals de la teva companya sense saber, ni de lluny, el malestar físic que comporten. I a tu, que ets incapaç de reconèixer i valorar l’esforç que les dones del món fan a diari per conciliar família i feina. I a tu, que no tens ni idea de les dificultats afegides amb què ens enfrontem, pel sol fet de ser dones, des del moment del naixement.
A tu, que dorms tranquil pensant que no tens actituds masclistes: posa’t les piles i obre els ulls. Perquè, malauradament, encara cal reivindicar la necessitat de lluitar per la igualtat real i efectiva entre homes i dones. I, si no canvies d'actitud, encara serà molt més complicat.
Il·lustració de Cora Art
Copyright: @coraart888 (Instagram) / @corasnotes (Tiktok)
Quanta raó...
ResponElimina