A PROPÒSIT DE LES PETITES-GRANS COSES

Aquest matí, de camí a la feina, no sé com ni per què, m'he posat a pensar en el que jo anomeno les «petites-grans coses». Com he escrit en alguna ocasió, són les que, en definitiva, ens donen la felicitat. Pensava en com n'és, d'important, en el dia a dia, saber-les identificar i valorar.

Tots en tenim, d'aquestes "perles" tan gratificants. Parlo de coses que no són materials, que no costen diners ni suposen cap esforç però, no obstant, tenen un gran pes en l'estat anímic d'una persona. De fet, en aquells dies grisos en què aparentment tot surt malament, si ho vols, pots fer marxar la boira. Només es tracta de pensar en alguna cosa que et faci sentir bé i realitzar-la.

Durant el trajecte, m'he proposat fer un top five de les coses que a mi em proporcionen un major benestar. Les que més m'agrada fer, aquelles que em fan sentir feliç. Abans que es posés verd el semàfor, les havia identificat. La llista m'ha sortit rodada:

En primer lloc: fer petons i que me'n facin. És la meva debilitat...

En segon lloc: riure. Riure molt. I, si pot ser, aconseguir arrencar somriures als altres.

En tercer lloc: enraonar, parlar, garlar, conversar, xerrar, comunicar... En definitiva, explicar coses.

Després, naturalment: escriure. 

I per últim: ajudar.

Cadascú té les seves petites-grans coses! Només cal identificar-les i valorar-les.