Hi ha persones que són mesquines.
Estan
mancades de qualsevol generositat moral.
Els mesquins i mesquines es veuen venir de lluny. Es poden
reconèixer, per exemple, perquè no coneixen l’empatia, són incapaces d’assumir
una crítica i es creuen per damunt del bé i del mal. Acostumen a ser egòlatres,
egoistes i egocèntrics, i s’ho passen d’allò més bé fent la vida impossible als
altres.
Quan les persones mesquines tenen poder, la cosa empitjora.
Un
mesquí amb poder és més perillós que una bomba de rellotgeria en una escola
bressol. No em demaneu per què, però el cas és que es creixen. La seva maldat pren
formes, tons i colors insospitats. Es fa palès que gaudeixen fent mal. La mala llet que els caracteritza dóna pas a una crueltat
extrema, gairebé sobrehumana. Són males bèsties.
Em pregunto si aquestes persones s’adonen de tots els perjudicis que causen. Fins a quin punt
una persona mesquina sap que ho és? Em pertorba pensar que puguin ser conscients
del dolor que infringeixen i que, no obstant, no canviïn la seva actitud.
Per mi, tan de bo s’extingeixin! Mentre això no succeeixi: compte
si us en trobeu algun o alguna, són perillosos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada